Tècnics municipals, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el 2n tinent d’alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas, van informar i analitzar a la sessió extraordinària del Fòrum de Medi Ambient celebrada, dijous passat, els motius pels quals hi ha hagut 14 dies de banderes vermelles de prohibit el bany a les platges de Badalona durant l’estiu passat.
Badalona és un dels 4 municipis costaners catalans que disposa de laboratori propi per l’anàlisi, a banda dels efectuats per l’ACA de la Generalitat, per determinar la qualitat de l’aigua de bany i garantir una informació diària als usuaris de les platges. A més, es disposa d’un tècnic de Medi Ambient de guàrdia el cap de setmana de temporada per, de manera coordinada amb l’ACA, recollir mostres de l’aigua i, si s’escau, gestionar qualsevol imprevist.
Segons les mostres analitzades, durant aquest any 2017 la qualitat de l’aigua de les platges de Badalona va ser excel·lent, a excepció de 14 dies on es van haver d’hissar banderes vermelles de prohibició del bany per la sortida a les platges d’aigua procedent d’aigües pluvials i residuals pels 13 sobreeixidors del col·lector de Llevant. També en 2 ocasions va fallar algun sistema de sanejament per causes tècniques que es van resoldre en un marge d’hores.
Segons els informes municipals més recents, l’any 2011 hi va haver 18 dies amb banderes vermelles, l’any 2014, 9, mentre que el 2013, amb només 2, hi ha el registre amb menys banderes.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Maresme tenen un alt risc d’episodis de contaminació costanera de curta durada per fortes pluges
Mariona de Torres, cap de la Unitat d’Aigües Costaneres de l’Agència Catalana de l’Aigua, va destacar que a Catalunya tots els municipis porten les seves aigües residuals a les xarxes de depuradores. No obstant, a llocs com l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, altres, com a la comarca del Maresme, que es troben amb un alt grau d’urbanització, amb molta densitat de població i tocant a serralades i muntanyes molt a prop de la costa, tenen un risc molt alt de contaminació de les aigües costaneres davant episodis de pluges.
La canalització de l’enorme volum d’aigua procedent de pluges, intenses i de curta durada a l’estiu, i evitar la seva arribada al mar és tècnicament complicat atès que necessitaria enormes inversions econòmiques per a la construcció d’infraestructures gegants.
Per la seva banda els tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és l’entitat responsable del manteniment del col·lector d’aigües residuals de Llevant que travessa Badalona paral·lel a la costa, van assegurar que la infraestructura està preparada per recollir els primers cabals de pluja, que arrossega una barreja d’aigua pluvial i residual, però no és suficient quan el cabal es multiplica de manera sobtada.
Monitorització del clavegueram
En aquest sentit el 2n tinent d’alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas ha destacat que l’Ajuntament, dins d’un projecte europeu, està estudiant la monitorització i adaptació de la xarxa del clavegueram a l’impacte del canvi climàtic i com afecten els episodis de pluges intenses. També va explicar que a Badalona, a banda del dipòsit d’aigües pluvials de l’Estrella, es podria construir algun altre més, malgrat tractar-se d’infraestructures de gran inversió econòmica i de terrenys difícils de trobar en una ciutat tan densa com Badalona”. Mañas va assegurar que des del govern municipal “fem tot el possible per tenir curar de l’espai més important d’esbarjo de la ciutat” i va avançar que s’estan donant les passes necessàries amb totes les administracions per recuperar per a l’ús ciutadà les platges del sud de Badalona, amb la descontaminació i el condicionament dels espais. Així mateix va concloure que cal preparar la ciutat per a estius secs però amb episodis puntuals de fortes pluges, amb una planificació urbana que faciliti el drenatge natural de la ciutat
A preguntes dels assistents a la sessió oberta del Fòrum del Medi Ambient, els tècnics van concloure que els episodis de mala qualitat de l’aigua i la presència de sòlids flotants no es poden solucionar només des de l’àmbit local, sinó que és una qüestió d’abast global. En aquest sentit la majoria de la brutícia a l’aigua, com ara vidres i plàstics, procedeixen de terra i van insistir que cal conscienciar encara més la ciutadania que, per exemple, el plàstic triga més de 200 anys a degradar-se completament al mar i el vidre més de 500.
