Ara fa un quart de segle. L’11 d’agost de l’any 1994 era el típic dia d’estiu, amb xafogor i temperatures altes. Cap a dos quarts de cinc de la tarda, un foc s’iniciava a la zona de la Vallensana, molt a prop de l’Hospital de Can Ruti. En pocs minuts, el foc envoltava el centre sanitari i va obligar a desallotjar-lo,amb molts moments de tensió. De fet, molts voluntaris van adreçar-se al lloc del foc per col·laborar en l’extinció a causa de la manca d’efectius dels bombers. L’incendi va dividir-se en tres fronts, un que va avançar cap a Montcada, l’altra cap a Sant Fost i el més tràgic, el que va arribar a Tiana i Alella, on va morir un cartoixà de Montalegre. La violència d’aquell foc va obligar a desallotjar algunes zones habitades, com el barri del Mas Ram, on van cremar algunes cases de la zona alta o urbanitzacions d’Alella. En total, en aquell foc, van cremar-se unes 300 hectàrees d’arbrat i matoll. Aquella nit, la de l’11 d’agost de 1994, molts encara recorden la quantitat de cendra que plovia a Badalona, empentada pel vent. El llavors alcalde de Badalona, Joan Blanch, lamentava davant dels mitjans de comunicació la descoordinació i la manca d’efectius en aquell fatídic foc. De fet, aquell estiu del 1994 va ser fatídic a Catalunya pel nombre d’incendis que hi va haver, al voltant de 60 i que van cremar unes 76.626 hectàrees, amb un total de 5 persones mortes.
Foto: Arxiu Biblioteca Can Baratau
