L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) adverteix que les platges del nord de Barcelona han perdut uns 30.100 metres quadrats de sorra en els darrers 5 anys. Segons dades que recoll ‘l’Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes’, caldrien 965.045 metres cúbics de sorra per regenerar les platges més afectades, com les de Badalona i Montgat, que segueixen en un estat crític i de vulnerabilitat extrema. En el cas d’aquesta darrera, ha perdut el 70 % de les seves platges en quatre anys fruit dels temporals que han afectat el litoral. Amb tot, destaquen que el nivell del mar ha pujat uns 14 centímetres en 25 anys, i que les onades que es produeixen durant els temporals han crescut 30 centímetres.
La pèrdua de 30.100 metres quadrats de sorra a les platges del Barcelonès nord i el baix Maresme suposa el 13% del seu total en quatre anys, i l’únic municipi que en guanya és Sant Adrià de Besòs, gràcies a l’aportació de sorra del riu Besòs. Pel que fa al volum, hi ha una pèrdua de 83.000 metres cúbics, xifra que implica un 15% menys de volum de platja emergida.
L’última campanya batimètrica del litoral metropolità nord del Servei de Cartografia de l’AMB el passat maig del 2024 constata que les reduccions de volum de sorra fins a una fondària de dos metres són molt similars a les observades a la platja emergida. Així, a dos metres sota l’aigua, s’ha produït una pèrdua del 16% de sorra.
A Badalona i Montgat s’ha guanyat sorra en zona submergida, part de la que s’ha perdut a la platja emergida, a uns 30 o 40 metres de la costa, i s’ha situat a una profunditat d’uns 3 o 4 metres. S’ha produït un sistema de barres de sorra, però menys marcat que a la zona sud.
En aquest sentit, destaquen que l’amplada mínima idònia de les platges és d’uns 25 metres, mentre que davant de temporals importants o excepcionals es necessitarien fins a 75. Segons aquest estudi, es necessitarien 965.045 metres cúbics de sorra per regenerar les platges del Barcelonès nord i baix Maresme amb la regressió estructural que pateixen, xifra que equival al volum de gairebé 400 piscines olímpiques.
El cas més crític és el de les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos, a Montgat, que han desaparegut totalment, mentre que la sorra s’ha mantingut estable en platges com la dels Pescadors, a Badalona, amb 50 metres, o fins i tot ha millorat, com és el cas del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, amb 100 metres d’amplada.
Els casos més crítics es troben a Montgat. Concretament, a les, amb 0 metres d’amplada, on la platja ha desaparegut totalment. Altres casos crítics són el de la platja de les Barques, també a Montgat, i la de la Barca Maria, a Badalona. Per contra, la zona que s’ha mantingut més estable a Badalona és la platja dels Pescadors, que tot i haver patit pèrdues, encara conserva una amplada de 50 metres. El cas més bo és a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, amb 100 metres d’amplada.
Temporals més intensos
Segons dades obtingudes del mareògraf de Barcelona, s’ha detectat un augment de 5,6 mil·límetres anuals del mar des del 2003, fet que implica una pujada de 14 centímetres en 25 anys. Aquest fenomen, juntament amb un increment de la força de l’onatge i de canvis en els patrons dels temporals, ajuda a entendre la regressió estructural del litoral metropolità.
L’estudi assenyala que ha incrementat el nombre total de temporals, així com els de sud i sud-oest en detriment dels episodis de llevant a la costa metropolitana. Al litoral metropolità nord es produeixen tres temporals de component sud més per dècada, mentre que els temporals de llevant es redueixen, i pel que fa al delta del Llobregat, l’increment de temporals de garbí és el fet més rellevant, amb quatre temporals més per dècada d’aquest tipus.
Aquests temporals són més energètics i potencialment més destructius, i cada un de nou descarrega més energia que l’anterior. “L’escalfament global provoca que hi hagi més vapor d’aigua disponible a l’atmosfera, fet que causa un increment de la força i la virulència de les tempestes”, destaquen en l’informe.
Pel que fa a les onades, són més altes, al litoral metropolità, però amb diferències importants entre els diferents sectors i en funció d’on ve el temporal. Així, als municipis del nord, l’onatge de component sud – sud-oest té un increment mitjà anual d’1,32 centímetres, uns 26 més en total en els últims 20 anys. En canvi, al delta del Llobregat les tendències més acusades són amb temporals de sud i sud-est, amb un increment mitjà anual d’1,58 centímetres, fet que suposa 30 més en 20 anys.
