Catalunya va registrar el 2017 un total de 236.694 canvis de residència entre municipis, xifra que representa un increment del 2,8% respecte al 2016 i un canvi de tendència en l’evolució de les migracions internes, ja que des del 2010 no es produïa un augment en el nombre de moviments dins el territori català, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El saldo migratori total per a Catalunya el 2017 va ser de 61.512 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració procedent de la resta de l’estat espanyol, amb 4.216, i de l’estranger, amb 57.296.
El 56,2% dels moviments interns a Catalunya són intercomarcals i donen per resultat un saldo positiu a 24 comarques. Les comarques limítrofes al Barcelonès són centres d’atracció dels fluxos intercomarcals. El Maresme (1.820 moviments), el Vallès Oriental (1.461) i el Vallès Occidental (1.115) registren els valors més alts de saldos migratoris nets. D’altra banda, de les 17 comarques (més l’Aran) que registren un saldo negatiu, el Barcelonès destaca per presentar el saldo més gran d’aquest signe, amb una pèrdua de 9.945 sortides netes a la resta de Catalunya.
Els municipis que han registrat saldos positius més elevats com a conseqüència de les migracions internes a Catalunya són Sabadell (567), Badalona (489), Terrassa (390) i el Vendrell (352). A l’altre extrem, els majors saldos interns negatius corresponen a Barcelona (-9.222), l’Hospitalet de Llobregat (‑585), Santa Coloma de Gramenet (-474) i Sant Cugat del Vallès (-351).
