“No em veig vivint a cap lloc que no sigui Badalona”
La Laura Fa és una periodista del cor tot terreny. Tot i que va començar a Ràdio Ciutat fent esports, la seva gran passió ja era la premsa del cor. Després de treballar per agències, va començar a sortir al programa d’Alfons Arús i per TV3. Després va venir al salt a Madrid amb col·laboracions a diversos espais. Ara s’ha convertit en una de les col·labores fixes de programes com Salvame o Cazamariposas. Ens ha fet un forat en la seva agenda per parlar amb el TOT.
Vas començar fent esports a Ràdio Ciutat, però ja tenies clar que volies fer premsa rosa… Esport i cor tenen coses en comú, no?
Doncs jo crec que tenen moltes més coses en comú. Per exemple, als esports o al cor estan fets per distreure a un públic que no s’han de trencar gaire el cap. En un moment com ara, on la política o l’economia està molt calent, la societat necessita aquests moments pels esports o el món del cor i busca en aquest tipus de periodisme la distracció.
Fa anys que treballes a la televisió, sobretot a Catalunya. El fet de sortir a programes com Salvame o Cazamariposas t’ha fet canviar el teu dia a dia?
Treballar en aquests dos programes m’han fet canviar molt la rutina del meu dia a dia, sobretot perquè viatjo sovint a Madrid i no és una feina convencional amb uns horaris fixos, com fan altres periodistes. Sort que amb l’AVE tot és més fàcil i les comunicacions estan molt més directes. Crec que és un tema més de viatjar que de rutina.
Tot el que veiem els espectadors a Salvame és real?
2425Doncs mira, aquesta pregunta que em fas és la pregunta que em fa tothom. Molta gent em diu, “És veritat el que passa?”. Jo sempre dic el mateix, la gràcia de Salvame és que tot el que veu l’espectador és veritat. Us asseguro que no hi ha cap discussió prèviament pactada, ni una sola abraçada forçada pels directors. L’equip proposa uns temes a l’escaleta i es van tractar aquests temes. Tot el que passa, durant les quatre hores del programa, és real. Si algun col·laborador plora, plora de veritat i si es discuteixen i es deixen de parlar també. A mi, realment, em va sobtar molt això. De fet, jo al principi pensava que això no era així. Però us asseguro que tot plegat és real.
Com et sents amb l’equip de col·laboradors d’aquest programa diari?
Doncs estic totalment integrada. Em va costar molt al principi perquè alguns col·laboradors van estar en contra. Ara tinc molt bona relació amb gairebé tots. Tinc dues molt bones companyes que són la Maria Patiño i la Gema López que m’ajuden molt en el meu dia a dia perquè elles són periodistes i m’entenen molt més. També des del primer dia, el meu amic és en Rafa Mora, encara que molta gent queda sorpresa. Són els tres punts forts dins de l’equip, pel que fa als col·laboradors. Els directors també han apostat per mi, i m’han ajudat moltíssim. Els col·laboradors ara ja comptem amb mi, ja m’escolten i sóc una més de l’equip. M’ha costat molt, però ja ho he aconseguit.
Com és la relació amb un altre badaloní, el presentador Jorge Javier Vázquez?
La relació amb el Jorge Javier Vazquez és molt millor del que d’entrada podia esperar. Des de fora molta gent potser el veu com una estrella i et penses que tindrà rareses i manera de comunicar especials, perquè jo he treballat amb presentadors que són especials de tracte, però us asseguro que el Jorge és molt normal. És una persona molt atenta, generós, amb els peus a terra, amb una capacitat d’anàlisi de la realitat que l’envolta, no té cap mena de divisme ni de sentir-se superior. Per mi, l’ajuda del Jorge ha sigut, des del primer dia, la sorpresa més impactant d’aquest programa. De fet, us he de confessar que m’esperava que tingués els fums “més pujats”. A més, parla molt de Badalona. Sempre em pregunta, on vaig a comprar i que faig. Li costa molt tornar, però sé que fins i tot ha estat mirant de comprar-se algun pis a Badalona, perquè em pregunta que tal està alguna zona o carrer per viure. Moltes vegades també parlem d’espais que coneixem i de fet parla amb “molta estima” de Badalona.
Vius entre Barcelona i Madrid, però segueixis vivint a Badalona i fent molta vida a la ciutat, no?
Segueixo vivint a Badalona, i no tinc cap intenció de marxar. No em veig vivint a cap lloc que no sigui Badalona. Estic molt integrada, els meus fills són “BTV’s totals” i fan una vida molt integrada a la ciutat, amb l’escola, el bàsquet, amb els amics. Els meus fills controlen molt els espais de la gent de Badalona i la meva idea és seguir vivint aquí. En un futur si m’agradaria viure més cap al Centre, perquè jo ara visc al Gorg, però en tot cas no sortir de Badalona.
Com passaràs aquest Nadal?
El Nadal el passaré com qualsevol família normal. Uns dinars a casa de la meva família, uns altres dies a casa de la família del meu marit, el Cap d’Any sempre el passo amb els amics del càmping. Jo mai organitzo cap dinar, em fa molta mandra!, però tinc cada dia ocupats. Això si, a casa meva, i també dels avis, no pot faltar fer cagar el tió.
