Els espais arqueològics de la ciutat romana de Baetulo es veurà incrementat amb la recuperació del tram de la Via Augusta, una de les més antigues d’Hispània i que va ser la infraestructura que facilità la romanització de la península ibèrica, descoberta a la ciutat. La construcció d’un nou edifici d’habitatges al barri de Coll i Pujol, de Badalona, ha posat al descobert el traçat de la Via Augusta a la ciutat romana de Baetulo que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Narbona, on enllaçava amb altres vies que conduïen al centre de l’Imperi. El tram descobert, situat a 350 metres de la porta occidental de la ciutat, consta d’uns 40 metres de llarg i té una amplada de 5,5 metres. Tot i que encara està en fase d’estudi, la cronologia dels paviments més antics d’aquesta part, ens situen a la primera meitat del segle I aC, moment en què es fundà la ciutat de Baetulo. La reforma més important, i que li va donar el nom pel qual és coneguda, es va fer sota el mandat d’August als darrers anys del s. I aC, tot i que partia d’una via preexistent coneguda com a Via Heraclea, i que havia estat una infraestructura clau per a la romanització de la península. A més de la via s’han documentat diversos edificis que marquen una ocupació d’aquest espai des del segle I aC fins al s. V-VI dC, i per tant formen un conjunt molt rellevant per conèixer el suburbium occidental de la ciutat de Baetulo, i el poblament del seu territori. Es tracta d’un edifici destinat a tallers metal·lúrgics d’època tardo republicana, un recinte funerari del s. I dC, i finalment un edifici monumental i un mausoleu funerari de finals del s. IV-V. La intervenció arqueològica que ha permès la troballa de la via i d’algunes construccions datades entre el segle I aC i el VI dC, ha estat assumida per BeCorp, propietària del solar, i portada a terme per Global Geomàtica sota la direcció de l’arqueòleg Mikel Soberón sota la supervisió del Museu de Badalona i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Un tram de la via es conservarà atesa la seva importància per a la comprensió del territori i de l’evolució històrica de la ciutat de Baetulo, així com pel seu valor patrimonial en relació a la romanització de Catalunya. També es conservarà l’edifici absidial del segle V-VI, donada la seva enorme singularitat. L’empresa promotora BeCorp es farà càrrec d’integrar aquest conjunt al nou edifici de pisos i el cedirà a l’Ajuntament perquè en un futur pugui formar part dels espais visitable del Museu.
Aquestes restes permeten elaborar un discurs sobre l’ocupació humana del territori des del moment fundacional de Baetulo fins a l’antiguitat tardana, quan la ciutat vivia un moment de decadència. Aquest fet -700 anys d’història ininterrompuda- i la singularitat d’algunes troballes justifiquen que una part del solar (180 m2) s’incorpori, en un futur proper, als espais arqueològics gestionats pel Museu de Badalona. Segons l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, la troballa de la Via Augusta, juntament amb els altres edificis, és important perquè permet explicar el poblament i l’ocupació del territori i la importància de Baetulo en aquest territori. Pastor ha afegit que “Badalona podria ser la primera ciutat de Catalunya que tindria una part del tram urbà de la Via Augusta romana museïtzada”.
