Oriol Rodríguez
Encarem els últims dies del 2019, un any que globalment ha estat lleugerament més càlid del que és normal. La temperatura mitjana ha estat de 17,0 ᵒC, tres dècimes de grau per sobre de la mitjana climàtica. Caldria recular fins a l’any 2013 per trobar-ne un de lleugerament més fred de l’habitual.
L’hivern passat va ser poc fred. Els abrics gruixuts tan sols es van haver de fer servir durant els primers quinze dies de l’any. L’anticicló, que el teníem col·locat a sobre nostre, va afavorir que les nits fossin fredes, amb mínimes de 2 a 5 ᵒC en diverses ocasions. De dia, en canvi, l’ambient era més suau. De fet, tan sols hi va haver dues jornades amb una temperatura màxima per sota dels 10 ᵒC.
Tot i que la calor va costar d’arribar, just passat Sant Joan hi va haver la primera onada de calor de l’estiu i, de fet, fou la més intensa. El termòmetre va tocar sostre el 28 de juny, dia en el qual es va arribar a una màxima de 33,3 ᵒC al Centre de la ciutat, la temperatura més alta per un mes de juny des de 2012. Als barris més allunyats de la platja i a les fondalades de la serralada de Marina que queden arrecerades de la marinada, la calor encara va ser més forta. En alguns punts fins i tot es van arribar a superar els 40 ᵒC.
Durant la resta de l’estiu hi va haver alguns pics de calor, però no van ser tan remarcables. Entre els mesos de juny, juliol i agost es va superar la marca dels 30 ᵒC en 5 ocasions, un parell més que de mitjana. El que fa que costi més de passar l’estiu a la nostra zona és la xafogor i les mínimes tan elevades que se solen registrar. De nit, no refresca, i costa trobar valors inferiors als 20 ᵒC. Enguany hi ha hagut un total de 85 nits tropicals, poc per sobre de les 82 que hi ha de mitjana (dades des de 2009).
Pel que fa a la precipitació, ha estat un any sec, tot i que durant les darreres setmanes hi ha hagut diverses tongades de pluja que han ajudat a minimitzar l’escassetat d’aigua acumulada. Des de l’1 de gener fins a principis d’aquesta setmana s’havien recollit 492,6 l/m2, si bé és molt probable que acabem l’any havent superat els 500 l/m2. La precipitació mitjana climàtica és de 575 l/m2, de manera que s’haurà acabat acumulant entorn el 86% del que tocaria. Res a veure amb l’any passat, quan van caure 894,7 l/m2 (156%).
El període gener-abril fou francament sec. En aquells quatre mesos es van recollir 45 l/m2, lluny de la mitjana de 158 l/m2. Això va fer que s’arrossegués un dèficit pluviomètric molt destacable durant l’estiu i bona part de la tardor. Dels dotze mesos, només tres han estat més plujosos de l’habitual: maig, juliol i desembre.
Encara queden poc més de 10 dies per donar per tancat el mes i l’any, però a hores d’ara aquest desembre ja es porten acumulats 96,3 l/m2 i és molt probable que s’acabin recollint més de 100 l/m2. El d’enguany ha estat ben diferent dels anteriors. Es portava una dinàmica de desembres molt secs des de feia 11 anys (el de 2008 va ser l’últim en el qual va ploure per sobre la mitjana). El temporal de pluja de principis de mes va ser el responsable de trencar la ratxa i de situar el desembre de 2019 com el més plujós des de 1998.
Quan falten sumar els dies que vinguin de pluja, aquest any hi ha hagut un total de 57 dies de precipitació apreciable, vint menys del normal. Els dos més plujosos han estat el 4 de desembre (86,5 l/m2) i el 22 d’octubre (56,3 l/m2), que sumen 142,8 l/m2. Per tant, això vol dir que el 29% de la precipitació recollida aquest any s’ha concentrat en només dues jornades.
En canvi, de dies de tempesta n’hi ha hagut més del compte. En total han estat 27, quatre més que de mitjana. La majoria s’han concentrat a la primavera i a la tardor, si bé destaquen els mesos d’abril i juliol. També s’han registrat quatre dies amb calamarsa o pedra. L’1 de febrer es van mesurar pedres de mig centímetre de diàmetre, i el 14 de novembre, les més grosses van arribar a ser d’1 cm de diàmetre.
Per contra, no hi ha hagut cap dia de neu ni al Centre de Badalona ni al cim més alt del municipi, la Coscollada de n’Amigó (466 m). La mitjana dels darrers 40 anys és que a Baix a Mar nevi 1 dia a l’any i que a la Serralada de Marina ho faci en dues ocasions.
Alguns dels fenòmens meteorològics més destacables d’aquest any han estat els temporals de vent i mala mar que hi va haver el dia 11 de setembre i el dia 4 de desembre, amb onades de més de 4 metres d’alçada en ambdós casos. També la tempesta del 17 de juliol, una tronada d’estiu que va baixar del Vallès i va deixar un celatge molt fotogènic. A banda de pluja intensa i de calamarsa, hi va haver el cop de vent més fort d’aquest any, de 77 km/h.
També cal recordar els xàfecs de distribució molt irregular del 2 de setembre. Mentre que al Centre es van acumular poc més de 14 l/m2, en barris situats entre les dues autopistes, com el de Puigfred, Montigalà o la part baixa de Bufalà, es van recollir més de 25 o 30 l/m2 en poca estona. Això va fer baixar les rieres i, de nou, alguns contenidors de la brossa van ser arrossegats. Finalment, tot i que no va afectar Badalona, cal fer menció del cap de fibló que la matinada del 20 d’octubre va tocar terra al municipi veí de Montgat i va causar algunes destrosses.
