per Oriol Rodríguez i Ballester
Aquest dimecres hem igualat el rècord de dies consecutius sense precipitació apreciable (menys d’1 mm en 24 hores). En 85 dies, és a dir, des del 4 de novembre de l’any passat, han caigut 0.8 mm. Per trobar una situació similar cal retrocedir a l’any 1928. Segons les dades de l’Observatori Fabra de Barcelona, aquella ratxa seca va començar el 22 de maig i no va acabar fins el 14 d’agost.
Des del Servei Meteorològic de Catalunya es segueix l’evolució de la sequera pluviomètrica a tot el país. Un dels mapes que s’elaboren per tal de visualitzar millor on i en quina mesura hi ha una manca de pluges és el d’Índex de Precipitació Estàndard (IPE). Aquest índex té en compte com de diferent ha estat la quantitat de pluja recollida en un cert període respecte a la mitjana climàtica. Precisament en el període de gener a desembre de 2015, l’any més sec en més de 100 anys a alguns punts del Barcelonès, hem tingut condicions de sequera extrema o, fins i tot, de sequera excepcional, segons l’IPE.
La sequera que estem vivint va començar a finals del 2011, concretament durant el mes de desembre, en el que no va ploure ni un sol dia. De de llavors, tots els anys han estat menys plujosos del que tocaria: 420.2 mm (2012), 555.1 mm (2013), 555.6 mm (2014) i 402.9 mm (2015). La precipitació mitjana anual a Badalona és de 573 mm. I no només això, sinó que si analitzem com s’han repartit les pluges mes a mes trobem que 35 dels 48 mesos han estat més secs del normal.
Per bé que els registres de pluja caiguda a la nostra zona són semblants als de la gran sequera dels anys 2005 a 2008, la situació dels embassaments és, almenys per ara, molt diferent. Les nevades i les tempestes d’estiu que han anat afectant al Pirineu de manera més o menys regular han fet possible que a dia d’avui els pantans es mantinguin al 71% de la seva capacitat de mitjana, 10 punts per sota respecte a fa un any. Cal no abaixar la guàrdia, ja que els models estacionals (els que permeten entreveure com es comportarà el temps en els propers mesos) indiquen que el que queda d’hivern i la primavera podrien ser més càlids del normal i molt secs.