El passat 15 de febrer va fer 76 anys que, després d’un consell de guerra, van executar al Camp de la Bota a l’últim alcalde d’ERC a Badalona, Frederic Xifré i Masferrer. El franquisme no només va afusellar a l’industrial i polític badaloní, sinó que també va manllevar els aires republicans que fortament es van impregnar en els badalonins i badalonines de principis del segle passat.
Aquelles noves propostes institucionals no es tractaven de prometre paradisos utòpics, sinó de crear noves transformacions i noves estructures que permetien millorar la societat i, sobretot, la vida diària dels seus ciutadans, potser per això van resultar tant perilloses. Aquesta tradició republicana de lluita contra la dominació i a favor de la llibertat dels ciutadans, compromesos amb valors socials i democràtics, és la que, en l’actualitat, els ciutadans de Catalunya estan anhelant.
L’actual construcció de la República Catalana ens obliga a constituir una democràcia forta on progressivament anem oferint estructures de participació directa i una educació pública intensament republicana per tal d’establir un sistema de benestar social prou ampli i desenvolupat per assegurar que ningú no queda exclòs de la societat, especialment important en una ciutat de treballadors i treballadores com és Badalona.
És per tot aquest bagatge d’ERC a Badalona que el nostre republicanisme ens obliga amb les ciutats i amb els seus habitants i per això vam proposar perfils de representants molt més propers i amb una relació de dependència molt més directa i forta amb els badalonins i badalonines.
Mentre escrivia aquest article mor Muriel Casals. També ella va patir la fi del somni republicà del segle passat naixent a l’exili i com molts catalans en ple segle XXI volia construir una República Catalana socialment justa, digne i lliure. Com si resseguis aquell fil trencat per la barbàrie. Filla d’un exiliat republicà als seus 70 anys tenia una confiança enorme en la nostra capacitat de poble culte i civilitzat per esdevenir allò que nosaltres decidíssim. Certament no va ser només una professora d’universitat al Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB sinó que va ser una educadora de nous investigadors.
Acabo amb unes paraules extretes del seu discurs al Camp Nou al Concert per la Llibertat del passat 29 de Juny del 2013: “Quan avui sortiu d’aquest concert, aneu a buscar aquells que dubten o que no s’han plantejat encara la possibilitat d’agafar el propi destí sense por”. I ho farem acompanyats del seu somriure.
Una abraçada a la seva família i, també, a la família d’Òmnium Cultural des de Badalona.
“No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”.
