Oriol Rodríguez
L’any va començar amb un ambient fred, però sense extrems. Ben bé fins a la tercera setmana de gener van sovintejar valors de temperatura mínima diària de 4 a 7 °C i de temperatura màxima inferior als 15 °C. El dia 12 es va registrar la mínima de l’any, de 3,8 °C. La situació meteorològica va canviar notablement a partir de diumenge 19 de gener, amb l’arribada de l’episodi més destacable de l’any: el temporal ‘Glòria’. Durant aquell dia el vent de tramuntana i gregal es va anar reforçant i va arribar als 84 km/h. La ventada va continuar durant tres dies més alhora que la direcció del vent va virar cap a llevant, amb cops superiors als 70 o 80 km/h a la ciutat. En canvi, arran de platja i a les zones elevades del municipi hi va haver ratxes superiors als 100 km/h, un fet gens habitual. Tot plegat va comportar la caiguda d’arbres i alguns danys materials. El fort vent de component marítim va ser el responsable d’aixecar onades de més de 6 metres d’alçada, essent el temporal de mar més dur des de novembre de 2001. L’aigua del mar va arribar fins a les vies del tren i va arribar a inundar els passos soterrats. A banda, la força de les onades van malmetre una de les icones de Badalona, el Pont del Petroli. Vent i onatge a banda, les pluges també van ser notícia. El dia 21 es van arribar a acumular fins a 88,6 l/m2, essent el dia més plujós en un mes de gener des de, com a mínim, l’any 1968. Al llarg de tot el temporal, que va durar cinc dies, van caure 148,1 l/m2.A partir de llavors es va imposar el vent de ponent, que a casa nostra arriba sec i reescalfat. Això va donar lloc a un mes de febrer amb poc fred i pràcticament sense pluja. Tot i ser encara a l’hivern, el termòmetre es va enfilar per sobre dels 20 °C en diverses ocasions.El mes de març va començar molt ventós, fruit del pas de successius fronts d’origen atlàntic, i amb un ambient suau. De fet, el dia 2 es va registrar el cop de vent més fort de l’any, de 92 km/h, mentre que el dia 5 es va arribar als 87 km/h. Posteriorment, va tornar l’ambient fresc i es va mantenir fins a mitjans d’abril. Semblava que la primavera no volia arribar.Poc abans de Sant Jordi hi va haver un segon temporal de llevant que va deixar 159,4 l/m2 en cinc dies. D’aquests, 85,6 l/m2 van caure el dia 21. Si aquesta mena de plogudes tan abundants no són gaire habituals, que n’hi hagi tres en mig any (cal recordar el temporal de principis de desembre de 2019) és encara més excepcional. Amb tot, la precipitació total recollida durant el mes d’abril va superar els 200 l/m2.Entre finals d’abril i principis de maig hi va haver el primer tastet d’estiu. De nou, el vent de ponent fou el responsable de fer disparar la temperatura. El dia 1 de maig es va assolir una màxima de 27,5 °C.A partir de mitjans de maig, els ruixats es van anar fent cada vegada més escadussers. De fet, l’estiu va ser més aviat sec, tot i que a zones properes es van produir alguns aiguats locals. Entre els mesos de juny i agost tan sols va caure el 69% de la precipitació que tocaria per l’època.Pel que fa a la temperatura, la calor més intensa no va arribar fins a principis d’agost. Entre els dies 7 i 12 hi va haver la primera i única calorada destacable de l’estiu a la nostra zona. Es va arribar a superar la marca dels 30 °C en 5 dels 6 dies que va durar l’episodi, un fet que cosa de veure al centre de la ciutat. La màxima anual es va registrar el dia 9, amb 30,9 °C. Ara bé, el més notori d’aquelles jornades va ser la temperatura mínima que, en el cas del dia 12, va ser de 26,6 °C.Durant bona part de l’agost es va mantenir la calor intensa, però sense extrems. Ara bé, l’ambient de ple estiu va quedar estroncat a partir del dia 28 per una entrada d’aire fred que va fer reaparèixer la neu als cims del Pirineu. En el cas de Badalona, la temperatura va baixar fins als 15,9 °C. Caldria recular fins a l’any 2007 per a trobar un registre semblant.Amb l’arribada del primer mes de tardor des d’un de vista climàtic, el setembre, van aparèixer els típics aiguats que gairebé cada any hi sol haver per aquestes dates. El dia 6 de setembre una forta tempesta va quedar ancorada a la part baixa de Badalona i a l’est de Barcelona durant una bona estona. Al barri del centre es van arribar a acumular fins a 65,1 l/m2. En canvi, als barris més propers a la Serralada de Marina la quantitat de pluja acumulada va ser molt més modesta. Per contra, el dia 9 les pluges més abundants van afectar Canyet, el Mas-ram i la zona de la Conreria, fet que va provocar la crescuda sobtada de les rieres. A més, aquell mateix vespre es va poder observar una mànega marina just davant de la costa.A partir d’aquí, la resta de la tardor ha estat seca. Les consecutives situacions de nord que hi va haver fins a finals d’octubre van portar un fred força primerenc, però de pluja en van deixar ben poca. Durant el mes de novembre l’anticicló ens va afectar de ple, de manera que tampoc era una situació favorable perquè es formessin núvols i plogués. Finalment, el que portem de mes de desembre han anat creuant fronts atlàntics que, com que per arribar a Catalunya han de creuar tota la Península Ibèrica, acaben desgastant-se pel camí.En qualsevol cas, aquest 2020 haurà estat un any plujós, ja que a hores d’ara hi ha un superàvit de precipitació de gairebé 100 l/m2 gràcies als temporals dels mesos de gener i abril. S’han acumulat 669,8 l/m2, dels quals 459,8 l/m2 corresponen al primer semestre i 210,0 l/m2 al segon. Pel que fa a la temperatura, dècima amunt o dècima avall, la temperatura mitjana anual s’acabarà situant al voltant dels 17,5 °C. Això és vuit dècimes de grau per sobre de la mitjana climàtica.
