Nova York, la ciutat més desitjada del món, la ciutat de les oportunitats… El meu, un somni fet realitat; seguir formant-me com actriu en un altre idioma, en un altre país. I aquí estic, ni més ni menys que a Nova York. Després d’haver acabat els meus estudis d’art dramàtic i haver pogut treballar professionalment, aquest era el meu repte i em sento infinitament afortunada d’estar realitzant-lo. Tots els inicis són durs i aquest més del que m’esperava; l’anglès, tot i que venia preparada, em va resultar una barrera per poder estar a classe al 100% a gust, tenir tots els companys americans i tenir tanta feinada de sobte en un altre idioma, no va ser fàcil. Per sort aquí són molt atents i considerats i sempre estan disposats a ajudar-te, facis el que facis. I la resta? Viure a Nova York és un repte dia a dia. És la tercera ciutat més cara del món, i quan t’independitzes per primer cop i decideixes fer-te càrrec de totes les despeses, te’n adones que t’has d’espavilar com no ho has fet mai. Faig vuit hores de classe diàries, treballo, tinc assajos, i a la nit, a cuinar per l’endemà! És realment la ciutat que no descansa i, ho puges al tren o estàs perdut. Passes pel mig de Times Square a les 4 del matí, i se’t fa de dia. Aquesta és la sensació de viure a Nova York. No hi ha nit, no hi ha dia, Nova York està a la teva disposició allà quan més la necessitis. El que més m’agrada de Manhattan és caminar sense presses (cosa habitualment difícil), posar-me els cascs i deixar-me portar al meu destí anant sempre descobrint nous racons. Els carrers creuen la ciutat de punta a punta i es fan llargs i amples, donant-te la sensació de grandesa i llibertat. M’encanta! Per contra, odio els metros… són la cosa més endarrerida que pot tenir aquesta ciutat; cada setmana arreglen noves vies i els trens canvien les rutes, tens sort si no trigues dues hores més en arribar a casa els caps de setmana. No sabem la sort que tenim amb el transport públic a Barcelona. Vaig arribar ara farà 8 mesos i fins el moment, el futur aquí em pinta molt bé, així que molt contenta puc dir que aquesta és i serà també la meva ciutat. Tot i així, venint de Badalona, és fàcil trobar a faltar moltes coses del dia a dia. La sensació d’estar al centre i viure com en un poble, fer el Carrer del Mar amunt i avall com si tingués quilòmetres de distància, la Rambla, unes braves i una clara, un partit de bàsquet allà on vulguis parar-te, un centenar de forns i una bona truita de patates… La família, els amics, els meus alumnes, jugadors, en definitiva sentir-te a casa. M’agradaria molt dedicar aquest escrit al meu avi, qui des de fa anys em fa llegir les cartes dels Badalonins a l’estranger per poder després comentar-les. Ara resulta que sóc jo, qui des de l’altre banda de l’Oceà, li escric jo una en ell.
