Maig vol festa a Badalona. I vol música, gegants i foc. I vol migas i jotes i curses i seguicis i tota la pesca. El maig a la nostra ciutat necessita aquests ingredients per ser-ho de debò. I un mocador posat al coll convertit en consigna que desactiva la rutina i ens situa a tots en un estat especial, extraordinari en el sentit literal del mot. Maig vol tot això a Badalona. I normalment ho té.
Un govern rera l’altre es van adaptant a un esquema ja molt consolidat, una graella d’actes que ningú gosa variar gaire no fos cas que en sortissin malparats. Enguany, per exemple, de novetats, novetats, no n’hi ha hagut de destacables, contràriament al que es podria pensar per la distància ideològica que separa el govern de fa un any amb el d’ara. Sí, és cert, s’ha tret d’aquella mena de clandestinitat, o de món paral.lel en el que es movia, la Comissió de Festes i se l’ha situat, en teoria, en el centre de l’organització. Però a ulls del comú de la gent, les festes, amb més pluja o amb menys pluja, han caminat correctament pel sender de l’habitualitat.
De fet també ha estat l’habitualitat, la inèrcia, el conservadurisme si ho voleu, el que deu haver dut als joves del partit del govern a repetir, com si fos un acte més del programa, aquella història inventada que diu que el dimoni pot ser un abocador de reivindicacions polítiques més o menys felices. Així, treient el nas entre nens i nenes il.lusionats, han posat una pedreta més en el camí de la convivència festiva, tornant a utilitzar la figura de l’exalcalde com qui llença una d’aquelles pastilles combustibles per ajudar a encendre una barbacoa que no tira.
Que sí, que sí, que la llibertat d’expressió, la sàtira i tot el que em posin al davant ho firmaré ara mateix. No va d’això el tema. Va del cada cosa al seu lloc. Digueu-me clàssic, si ho voleu, (però no oblideu que els clàssics sempre tornen, mireu sinó el Rosó que va fer tronar La Plana el dia dels Obeses). Els autors de la performance, necessitaven alimentar la seva bèstia negra preferida i l’exalcalde, -absent de la ciutat, dedicat a negocis de més transcendència a la capital del reino-, necessitava visualitzar-se i victimitzar-se una miqueta. Oli en un llum. Els uns i l’altre contents i nosaltres, si arrufem el nas, rebem de premi una lliçó de democràcia i una racció de moralina.
Maig vol festa. Altres volen polèmiques que els facin notoris.
