El pròxim dia 5 de juliol, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, participarà en la presentació del Pacte Nacional per la Llengua, que tindrà lloc al Museu de Badalona a les 18 hores. La voluntat d’aquesta presentació serà reflexionar sobre la situació del català i fer propostes de millora per incorporar-les al Pacte. També participaran en l’acte l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, i la segona tinenta d’Alcaldia i regidora, Aïda Llauradó. La voluntat d’aquests actes és presentar l’informe d’experts que ha donat el tret de sortida al Pacte, i tot seguit, debatre l’estat del català amb els veïns i veïnes de la zona perquè segons el secretari de Política Lingüística “cal tornar a avaluar el paper de la llengua pensant en clau de futur”. Finalment, les propostes resultants d’aquests debats públics es podran bolcar en aquest enllaç on tothom podrà col·laborar.
El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua no s’atura
Des del mes de febrer i fins a juliol, el procés participatiu es vertebra a partir de presentacions territorials, que es duen a terme a llocs com Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.
Així, durant aquests mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística, juntament amb institucions com el Consorci per la Normalització Lingüística i entitats de diversos sectors, organitzen activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua que condueixi a la signatura el mes de desembre d’un document, que serà la base per al futur pla de política lingüística.
Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
Al febrer es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudi fa una anàlisi sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial i ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la societat. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les.
Les finalitats del Pacte Nacional per la Llengua
Els propòsits del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar-ne l’ús social. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.
