El nou govern d’esquerres de Badalona ja camina, però a diferents velocitats.
D’una banda es mou amb dinamisme en la política dels gestos: Les entitats al balcó de l’Ajuntament el dia del Ple d’Investidura, dissoldre la unitat Omega de la Guàrdia Urbana, reunir-se amb la PAH, intentar que torni a rajar agua de les fonts, la recepció al consistori de la “Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat”, o l’anunci de les 25 mesures urgents. Són gestos polítics, que estan molt bé, i que visualitzen l’important canvi que una part majoritària de la societat badalonina ha demanat. Però els gestos, si no van acompanyats de gestió i de capacitat política, al final correm el risc que no es transformin en accions concretes.
D’altra banda la gestió municipal no acaba d’arrencar. Tot i que és normal, i fins a cert punt comprensible, al nou govern li està costant posar en marxa la maquinària municipal, i la presa de decisions és excessivament lenta. Perquè una ciutat funcioni no es poden fer tres reunions per cada decisió a prendre. La realitat al final és molt més tossuda, i demostra que reunir-se amb la PAH el primer dia de mandat, malauradament no atura els desnonaments.
La capacitat d’eficiència en la gestió va molt relacionada amb la capacitat de fer política, en el sentit més teòric i segurament més clàssic del terme. Guanyem, ERC i ICV van decidir iniciar aquest nou camí en solitari, formant un govern en minoria.
Aquesta situació els deixa enfront d’una oposició amb 17 regidors, és per això que el govern necessita una molt alta capacitat política per poder convertir els gestos en gestió, i la gestió en realitats. A hores d’ara la mateixa capacitat i visió política que ha mancat per fer un govern estable, està mancant també per aconseguir els primers acords al Ple, i cal recordar que la responsabilitat d’aprovar les iniciatives al Ple és sempre del govern, no de l’oposició.
Amb un govern d’esquerres amb majoria absoluta, avui ja podria estar el cartipàs aprovat, les empreses municipals amb els nous consells d’administració i amb el personal directiu treballant, i amb un equip de govern amb l’experiència i la tranquil·litat per poder fer funcionar l’Ajuntament i que els canvis no es quedin en paraules.
En aquest sentit s’ha trobat a faltar molt el lideratge de l’alcaldessa Mª Dolors Sabater, que a la fi és la màxima responsable. Sobta l’argument del govern que no podien esperar dos o tres dies per acabar de negociar amb els socialistes després de la investidura, quan l’inici de les negociacions va endarrerir-se una setmana perquè Guanyem fes una assemblea el dissabte següent de les eleccions. Potser pagava la pena “perdre” tres dies més a canvi de guanyar quatre anys d’estabilitat.
Ara és l’hora de fer molta política, d’arribar a acords i pactes, i per això calen lideratges forts i mantenir tots els ponts de diàleg oberts pel bé de Badalona.
