Diferents serveis de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona s’han conjurat per desplegar una iniciativa pilot que, entre altres propòsits, vol contribuir activament a eliminar el virus de l‘hepatitis C (VHC) com a problema de salut pública al seu territori d’influència, especialment al Barcelonès Nord i al Maresme. Per mirar d’aconseguir-ho, a partir del setembre i durant un any, desplegarà un programa de cribratge poblacional oportunista que vol fer aflorar infeccions asimptomàtiques per VHC en pacients que acudeixin a urgències de l’hospital i que, pel motiu clínic que sigui, se’ls hagi de practicar una analítica de sang.
D’altra banda, per a la detecció precoç del VIH, el Servei d’Urgències demanarà, amb consentiment informat previ, una serologia a aquells pacients que compleixin alguns supòsits clínics associats a una coexistència més elevada amb aquest virus. “Molts d’aquests pacients tenen un vincle escàs amb el sistema sanitari i no són conscients dels seus factors de risc pel VIH“, apunta Eugènia Negredo, cap de secció de la Unitat VIH, per a qui aquest cribratge quan aquestes persones acudeixen a urgències suposa “una oportunitat clau per fer un diagnòstic que pot salvar vides”.
Actualment, gràcies a uns tractaments que donen molt bons resultats i que curen l’hepatitis C en la gran majoria de casos, una de les estratègies que se segueixen per eliminar la malaltia és “fer una cerca activa de pacients en dispositius assistencials que determinades persones i col·lectius utilitzen com a únic vincle amb el sistema sanitari”, explica Rosa Maria Morillas, cap de secció de la Unitat d’Hepatologia. “En els col·lectius més vulnerables, entre un terç i la meitat de les persones que tenen una hepatitis C desconeix el seu estat”, exposa Elisa Martró, integrant del Servei de Microbiologia, servei per qui la detecció de l’hepatitis C sempre ha estat una prioritat i que ha incorporat la millor tecnologia per poder realitzar cribratges amplis en la població.
D’altra banda, també hi ha dades que sostenen que bona part de la població atesa a les urgències dels hospitals que mai visita altres dispositius assistencials quan tenen un problema de salut presenten quasi el triple de prevalença per infecció del VHC que la registrada a la població general. “Amb aquest cribratge identificarem més pacients als quals oferir tractament, complint un doble objectiu: contribuir a disminuir la incidència de la malaltia i, sobretot, el seu impacte pel que fa a la mortalitat i complicacions associades al VHC“, conclou Rosa Maria Morillas.
Aquesta iniciativa -que fa possible la companyia Gilead també en hospitals i centres de salut d’altres països- ha demostrat ser una estratègia cost-efectiva pel sistema de salut pública.
Detectar una malaltia que té cura
La importància de sistematitzar aquesta detecció, explica Rosa Maria Morillas, es justifica també amb altres dades: per exemple, que entre un 25% i un 35% de pacients acabats de diagnosticar ja presenten una cirrosi o una fibrosi avançada, i alguns fins i tot un càncer de fetge. D’aquí la rellevància d’identificar i tractar aquests pacients en fases precoces de la malaltia.
De fet, entre tots els positius que s’identifiquen, els pacients amb poca lesió hepàtica i sense factors de risc no necessiten un seguiment clínic de la malaltia hepàtica després de la curació i poden ser donats d’alta. En canvi, els pacients amb fibrosi avançada o cirrosi, tot i que el tractament cura la infecció pel VHC i disminueix molt la probabilitat que la malaltia hepàtica es descompensi i es desenvolupi un càncer, necessitaran un seguiment a l’atenció especialitzada i mantenir el programa de vigilància per al diagnòstic precoç del càncer de fetge.
A més, la pandèmia ha frenat l’activitat dels programes establerts per a l’eliminació del virus, que just abans de la COVID-19 havien situat Espanya al capdavant dels països d’Europa amb millor perspectiva a erradicar el VHC abans del 2030, com recomana l’Organització Mundial de la Salut. De fet, aquest organisme promou, com cada 28 de juliol, el Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, en què reitera aquest objectiu d’eliminar l’any 2030 l’hepatitis C i altres hepatitis víriques com a problema de salut pública.
