Aquest dissabte, 26 d’agost, a dos quarts de deu del matí una vintena de palistes es faran al mar sortint de l’interior del Port de Badalona amb l’objectiu de fer el tram pilot de la “Ruta de les Àmfores” una innovadora travessa de piragüisme de mar que impulsen Barcelona Caiac i Club Piragüisme Barcelona, i que ha estat dissenyada pel badaloní Daniel Julian. La travessa és de vuit hores i les embarcacions faran un recorregut paral·lel a la costa central fins arribar al punt de destinació a les sis de la tarda: la platja de Sant Pol que estar a tocar del Club Nàutic d’aquesta població del Maresme.
Dani Julian va concebre la “Ruta de les Àmfores” amb l’objectiu de sumar esport i cultura, a partir de recrear la ruta que es creu que els vaixells romans feien transportant vi des de Baetulo (Badalona) fins a l’occitana Narbona (Narbo Martius) al sud de França, ciutat a la qual arribaven per via fluvial. De fet, s’han trobat restes arqueològiques d’àmfores provinents de Badalona a Narbona. El vi es transportava en vaixell durant la primavera, aprofitant que les condicions marítimes eren millors, moment de l’any al qual els romans es referien com a maream apertum.
“La Ruta de les Àmfores permetria incentivar el turisme esportiu i sostenible, que no és el d’una persona que ve en cotxe a una ciutat amb costa, lloga un caiac i fa quatre voltes; el turisme esportiu real ha de permetre que els esportistes puguin deixar el seu caiac durant una nit al port de la ciutat on arriben i des d’allà fer un recorregut pels principals atractius culturals de la vila. Per aconseguir això és necessària la implicació dels ports i dels clubs nàutics, a més dels ajuntaments”, explica Dani Julian.
Canoa polinèsica
A la travessa de demà dissabte hi participaran totes les embarcacions que poden fer piragüisme de mar: el caiac tradicional, el de surfski i la canoa polinèsica. Aquesta darrera és una modalitat desconeguda a l’Estat espanyol que Barcelona Caiac i Club Piragüisme Barcelona estan introduint per primer cop. La canoa polinèsica és la que fan servir els habitants de la Polinèsia per moure’s entre les diferents illes d’aquella zona. És de pala senzilla i n’hi ha de fins a sis persones. Aquesta modalitat té molt de pes a França atès que a la marina francesa hi ha moltes persones d’ascendència polinèsica i això ha provocat que aquet esport hagi arrelat amb força a França. A diferència d’altres embarcacions, les polinèsiques més grans no tenen timó i el darrer palista fa al mateix temps les tasques de timoner. “És una embarcació que afavoreix el treball cooperatiu entre les persones que l’estan fent servir, que han d’anar molt sincronitzats”, comenta Julian.
