Els termòmetres de carrer a vegades són portada de molts diaris o fins i tot d’informatius de televisions quan la calor és molt intensa o quan ens trobem immersos en una onada de calor, com ha passat aquesta setmana. Moltes vegades els mitjans acaben buscant el termòmetre de carrer que marqui la temperatura més alta, pròxima als 45 o fins i tot 50 graus, sobretot en poblacions del centre i sud peninsular com Madrid i, especialment, Córdoba, Granada o Sevilla. Realment són registres molt sorprenents i mediàticament criden l’atenció, però hem de dir que no tenen res a veure amb la temperatura real.
Per tant, podem refiar-nos d’aquests termòmetres de carrer? Doncs no i per diverses raons. Una d’elles és perquè el material que constitueixen aquests termòmetres, normalment són metàl·lics i foscos, per tant, són materials que absorbeixen molt fàcilment la calor. La segona causa és que acostumen a instal·lar-se en places sense arbrat, rotondes i espais on el sol incideix directament durant el migdia. Recordeu que la temperatura real sempre s’ha de mesurar en un lloc amb ombra i amb ventilació. Per tot plegat, els termòmetres de carrer poden mostrar una temperatura fins 10 graus més alta a la real. Un exemple el vàrem trobar aquest divendres al termòmetre situat a l’Avinguda Martí i Pujol, tocant al lateral, la temperatura marcava, a les 13h, 39 graus i la temperatura real era de 29 graus, en aquell moment, 10 graus per sota del que marcava el termòmetre de la via pública.
