L’Institut Català de la Salut (ICS) ha desenvolupat quatre algoritmes d’intel·ligència artificial propis, que han permès millorar el diagnòstic del càncer de mama a partir de la quantificació de quatre biomarcadors (HER2, Ki67, receptors d’estrògens i receptors de progesterona). Aquesta tecnologia ja s’ha aplicat en prop de 600 possibles casos de càncer de mama al conjunt de la xarxa d’hospitals de l’ICS i ja es treballa per desenvolupar, també, algoritmes per al diagnòstic del càncer de pulmó, a partir del 2024.
Aquests avenços s’han fet en el marc del projecte Digipàtics, que l’ICS va començar a desplegar l’any 2021. Fins ara, s’han digitalitzat més de dos milions de vidres amb preparacions histològiques (mostres microscòpiques de teixits i cèl·lules) i ja es disposa d’una gran base de dades de casos per a la recerca i la docència i a partir dels quals s’han desenvolupat algoritmes d’intel·ligència artificial per afinar els diagnòstics de determinades patologies.
Les mostres pertanyen als serveis d’Anatomia Patològica dels set hospitals de l’organització que disposen d’aquesta especialitat: l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitari de Girona Doctor Trueta, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Això ha permès posar en marxa la xarxa d’anatomia patològica més gran d’Europa, perquè ara els 168 professionals de patologia d’aquests centres poden compartir casos, diagnòstics i coneixements en temps real.
“Aquest sistema facilita que el recompte de biomarcadors sigui més ràpid, més segur i que els diagnòstics siguin reproduïbles”, explica Jordi Temprana, que és metge adjunt al servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. També remarca “l’equitat en el diagnòstic” que permet aquesta nova manera de treballar en xarxa amb tots els hospitals de l’ICS i la “major precisió” que ofereix la digitalització: “Afegir els algoritmes de quantificació fa que els diagnòstics siguin més reproduïbles i que aportin més seguretat als pacients”. La imatge s’ofereix amb un nivell de precisió cel·lular.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va ser pioner, el 2021, en el desplegament del Digipàtics, que ara ja té els 24 escàners d’alta precisió distribuïts pels set hospitals que formen part del projecte i capacitat per escanejar el milió de mostres que es generen cada any a la xarxa d’hospitals de l’ICS, una xifra que es preveu que creixi de forma constant durant els propers anys.
Sobre Digipàtics
L’objectiu del projecte és la transformació digital dels serveis d’anatomia patològica. Es digitalitzen tant les mostres histològiques com les imatges amb qualitat diagnòstica. Aquest procés permet la substitució efectiva dels microscopis per pantalles d’alta resolució i facilita que tots els hospitals de la xarxa puguin compartir imatges d’alta precisió. Digipàtics va néixer l’any 2020, es va començar a desplegar el 2021 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i el 2022 es va estendre als altres vuit hospitals de l’ICS.
El projecte ha rebut una injecció econòmica de quatre milions d’euros per part dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Pel que fa als algoritmes d’intel·ligència artificial, l’ICS ha signat un conveni específic amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per al seu desenvolupament. Fins ara, ja ha desenvolupat els quatre algoritmes que permeten quantificar biomarcadors de càncer de mama i ja es treballa en un algoritme que permeti la detecció d’àrees de tumor que, en un futur, es podrà fer servir com una eina de doble validació.
