Una de les primeres decisions del nou govern municipal va ser dissoldre la Unitat Omega de la Guàrdia Urbana de Badalona, reubicant els seus efectius en diversos serveis arreu del territori de la ciutat.
El motiu pel qual es va dur a terme aquesta mesura respon, segons els responsables municipals, a la diferent concepció de les polítiques públiques de seguretat que poden implementar-se. S’aposta per un model diferent, reforçant la proximitat del servei de la Guàrdia Urbana. En detriment, en la meva opinió, de la dissuasió i capacitat de reacció en force davant determinats successos, en la que l’esmentada unitat especial havia donat mostra de la seva solvència.
Anem a pams. La seguretat és un dret que, en el contracte social, l’individu deixa en mans de l’Estat, renunciant al seu exercici individual. A les societats modernes, la seguretat és un constructe complex i sofisticat, implementat per funcionaris magníficament preparats per garantir-la, i subjecte a un sistema jurídic tremendament exigent i garantista.
Les polítiques públiques de seguretat, com la resta de polítiques públiques, es defineixen, s’implementen i finalment, s’avaluen.
Les estadístiques de delictes i faltes comesos a la ciutat de Badalona els darrers anys apunten a una baixada constant dels mateixos; aquestes dades s’aporten, a les Juntes de Seguretat, per part de cossos i forces de seguretat que res tenen a veure amb la organització municipal. És just doncs, establir la presumpció que les dades que apunten a la baixada del nombre de delictes i faltes a Badalona són fiables, atès que són aportades per tercers, completament neutrals en l’exercici de les seves funcions a l’acció del govern municipal. I seria just també establir la presumpció que en aquesta davallada constant en el nombre d’il·lícits hi ha una correlació forta entre la col·laboració de les distintes forces policials que garanteixen la seguretat dels ciutadans, inclosa la Guàrdia Urbana en general, i la Unitat Omega en particular.
Es pot concloure, doncs, que les polítiques públiques de seguretat implementades pel govern anterior van tenir algun efecte quantificable en la baixada del nombre de delictes i faltes comesos a la ciutat. Atès que tota política pública va adreçada als resultats, l’actuació del govern municipal anterior en aquesta matèria mereix l’aprovació de l’elector.
Perquè més enllà de les diferències conceptuals que es puguin tenir en qualsevol matèria objecte de competència municipal, s’ha de reconèixer que els operatius de l’anterior equip de govern en matèria de seguretat assoliren un resultat millor que els anteriors. Això és un fet.
Per tant, no veig quin és el motiu que impulsa al nou govern a la modificació de determinades polítiques públiques en matèria tant sensible com és la seguretat. I més, sense tenir massa clar, a dia d’avui, quina és la política pública de seguretat que substituirà la de l’anterior govern.
Implementar és dur a terme aquelles accions tendents a posar en marxa una política pública definida. És prematur jutjar una política pública en matèria de seguretat que, per no estar, no està ni definida. Però tot apunta, a la vista dels darrers esdeveniments viscuts a la nostra ciutat d’ençà l’inici del present mandat ( des de batalles campals a un tiroteig), que no està assolint els objectius desitjats.
Finalment, una política pública, una vegada definida i implementada, s’avalua. I dins de l’avaluació de la mateixa, hi ha dues maneres de fer-ho; l’avaluació top-down és l’avaluació realitzada pels gestors de la mateixa; i molt em temo que aquesta avaluació, amb independència de quina sigui la contundència de les dades que s’aportin en el si de les futures juntes de seguretat, serà autocomplaent. Perquè el nou govern sembla més partidari de combatre les causes que generen la proliferació de conductes il·lícites (la qual cosa podria compartir, honestament), però oblidant irresponsablement la necessitat de prevenir i combatre les seves conseqüències. I amb això ja no estic gens d’acord.
L’altre model d’avaluació és el model bottom-up. Aquest model d’avaluació té dues dimensions: D’una banda, la política pública s’avalua per part dels seus implementadors ( la Guàrdia Urbana). Desconec si això s’ha fet. I si s’ha fet, si s’ha traslladat a la reflexió dels responsables polítics municipals totes les opinions dels agents. I no només (amb tot el respecte) la dels seus comandaments.
L’altra manera d’avaluar bottom-up una política pública és la de consultar als seus receptors (la ciutadania) els resultats de la seva implementació. I molt em temo que el nou model de govern aposta només per consultar matèries sensibles per la ciutadania a aquells actors que sempre estan d’acord amb ells.
Perquè estic persuadit que als nostres conciutadans de Sant Roc, Llefià o La Salut estaven encantats no només amb la presència, sinó també amb la certesa de la existència d’una unitat com la Omega. I molt em temo que el nou govern també ho sap.
