M’estreno amb aquest espai al TOT Badalona, on a partir d’ara i de forma regular parlaré d’aspectes de l’actualitat badalonina des d’una perspectiva constructivament crítica.
Aflora aquests dies el debat sobre la possible no aprovació del nou cartipàs municipal. Aquest nom tant estrany es refereix al pla de distribució de càrrecs de govern, comissions, sous de representants electes, etc.
La primera vegada que vaig sentir a parlar d’això va ser l’any 2010: la CUP Badalona ens vam proposar elaborar el dossier de la campanya “Quins sous!”. Informació opaca fins aleshores que en sortir a la llum pública es va indigestar en els estómacs de totes les forces polítiques representades al Ple. Totes.
La campanya, ben viva encara, va tenir l’habilitat d’activar l’altaveu d’un tema volgudament silenciat i apartat del debat públic. Connivència coral de tots els colors del Ple fins aleshores.
I no és casualitat: les retribucions econòmiques dels que es creuen “classe política” han assolit xifres vergonyoses, desfassades, insultants pels i les ciutadanes. Augments de sou, excedents bestials de càrrecs de confiança (58 el 2010), cobraments de dietes extres i estils de vida fora del comú gràcies a tot això. I a càrrec de tots nosaltres. Opulència en estat pur.
El cartipàs proposat pel nou govern municipal inclou algunes retallades destacables d’aquests privilegis, com la rebaixa (insuficient) dels 37 càrrecs de confiança actuals, a 27. Davant d’això, alguns mostren el seu desacord, desprenent una olor de naftalina coneguda. Associada a aquells que, per exercir política insitucional, han cregut ser d’una classe dirigent amb privilegis.
A Badalona, caldrà treballar des de tots els fronts per avançar en l’exercici de la radicalitat democràtica, denunciant i assenyalant qui ho impedeixi. Per fer de la demos, el poble, l’arrel de l’acció política.
