Aquests dies l’Ajuntament de Badalona ha iniciat un ambiciós projecte de participació, on els ciutadans podem escollir com repartir 14 milions d’euros en inversions a la ciutat. La iniciativa és molt positiva, però també ens està deixant molts elements per reflexionar:
D’una banda el caràcter vinculant de les votacions. El govern local diu que el resultat per ells és vinculant, però és clar, pot un govern sense majoria absoluta considerar el resultat vinculant? Donat que les propostes d’inversió les ha d’aprovar el Ple.
En aquest sentit també entrem en el debat entre la democràcia directa i la democràcia representativa. Valen més 8.000 vots del procés de participació que els 50.000 vots que representen els regidors de l’oposició? Aquest dilema no només el trobem a Badalona, sinó que a molts d’altres municipis i organitzacions s’està produint un debat de legitimitats que encara es troba en fase de maduració.
D’altra banda aquest procés participatiu també està deixant constància que els barris amb més població o les entitats organitzades tenen moltíssima més capacitat d’influència que no pas zones menys poblades o menys organitzades, inclús barris amb més dificultats per accedir a internet. Aquest aspecte s’hauria de poder ponderar en un futur.
Aquests dies també està sorgint un debat força interessant que és, quines decisions s’han de fer mitjançant processos de participació i quines no? Amb quins criteris decidim quan consultar directament als ciutadans? Aquest és un aspecte que amb el temps també s’hauria de regular i homogeneitzar, perquè si no existeix el risc de voler fer processos de participació només quan el resultat sigui políticament correcte d’acord amb els interessos que qui convoca.
Benvinguts els debats sobre la participació. És bo què en parlem i que es posi en marxa la difícil maquinària de la democràcia directa, però sempre hi ha aspectes a millorar i per reflexionar.
