Tot i que Badalona és una ciutat fortament urbanitzada, el barri de Canyet encara perdura l’essència de la vida rural. Aquest barri és un oasi on es mantenen tradicions agrícoles gràcies a la dedicació d’alguns pagesos, com en Juan, que treballa el seu hort a prop de Torre Codina. Canyet, envoltat per infraestructures viàries i urbanístiques, ha resistit la pressió de l’especulació i conserva una identitat única. Els seus habitants, orgullosos d’aquesta singularitat, es consideren “canyetaires“, i molts d’ells, com el Juan, dediquen llargues hores diàries a mantenir viva la professió de pagès. Un dels principals cultius que encara es pot trobar a Canyet són les vinyes, com les de Can Coll, una de les masies que encara mantenen l’activitat vitivinícola al barri.
Canyet, un autèntic oasi
El barri de Canyet és un dels pocs indrets de Badalona on encara es respira la tranquil·litat pròpia de la vida al camp. Malgrat estar envoltat per carreteres i edificis, conserva l’essència del món rural i serveix com a recordatori de l’estreta relació que, en algun moment, totes les ciutats van tenir amb la terra. Fer de pagès a Badalona és, avui en dia, una tasca gairebé heroica, però gràcies a persones com en Juan i altres pagesos del barri, aquesta professió es manté viva, oferint una alternativa sostenible i arrelada a la terra dins de la ciutat. Els pagesos que treballen la terra a Canyet són exemples clars de la importància de mantenir vives les tradicions rurals, fins i tot en ciutats com Badalona.
Torre Codina: una joia abandonada
Torre Codina, una emblemàtica masia i casal fortificat a la carretera de Canyet, fa anys que està tancada i buida. Aquesta edificació va ser comprada per l’Ajuntament l’any 2003 per evitar que es convertís en un prostíbul de luxe. Tot i els plans de preservació, Torre Codina continua sense ús definit, i el seu futur continua en l’aire. Hi ha un guàrdia urbà que hi viu, vigilant. Aquest patrimoni històric de la ciutat espera una nova vida que permeti mantenir el seu valor arquitectònic i cultural.
