Els Mossos d’Esquadra de Premià de Mar van detenir, el 25 de novembre, 9 persones com a presumptes autores dels delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública.
L’inici de la investigació es remunta a finals de l’any 2022 quan els Mossos d’Esquadra de Premià de Mar van ser coneixedors que s’havia realitzat una querella en un jutjat d’instrucció de Barcelona on s’exposaven uns fets delictius. Les gestions dels investigadors van culminar amb la detenció de quatre persones que s’havien apoderat, de forma fraudulenta, d’un pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims.
Arran d’aquestes detencions, els agents van corroborar que no es trobaven davant d’un fet aïllat, sinó que al darrere hi havia un grup criminal que aconseguia, de forma il·legítima, prendre els poders de propietats immobiliàries i vendre-les per obtenir-ne un alt rendiment econòmic.
El modus operandi que empraven era gairebé sempre el mateix: primer captaven les víctimes, que acostumaven a ser persones vulnerables, amb escassa educació financera i que tinguessin deutes o alguna necessitat econòmica urgent. Un cop tenien una persona que els hi encaixés en aquest perfil, signaven un contracte privat on els estafadors pagaven els deutes d’aquestes persones i, a canvi, atorgaven poder notarial de l’immoble a una persona jurídica i/o física, amb l’excusa de poder realitzar el tràmit amb l’empresa que li donava el crèdit per poder pagar els deutes.
Amb la firma d’aquest contracte davant de notari, les víctimes atorgaven poders, sense ells tenir-ne constància, a un dels estafadors. Un cop tenien aquest poder, els estafadors podien realitzar una acta notarial de compravenda d’immobles entre ells mateixos. Per fer aquest tràmit feien servir empreses que estaven a nom de testaferros, moltes d’elles sense dipòsit de comptes, però de les quals ells en tenien els poders.
Aquesta compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s’havia signat el contracte per atorgar els poders, i per a dur-la a terme feien servir un xec manipulat que normalment mai acabava a mans de l’entitat bancària.
Era en aquell moment que els estafadors estaven en posició de poder posar en venda l’immoble i vendre’l a terceres persones que no tenien res a veure amb l’entramat criminal i que volien adquirir l’immoble de forma legal.
Quant a les empreses a nom dels testaferros, tenien comptes bancaris on arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents. Aquests diners els obtenien de sol·licitar préstecs a diferents entitats bancàries fent servir una forma d’operar que, el líder del grup, havia ideat per tal de no ser detectat per les autoritats fiscals.
El punt clau d’aquest mètode era treballar amb empreses amb una gran activitat comercial i que tinguessin aparença d’empreses legals. Havien de ser empreses que no cridessin l’atenció fiscal i que donessin credibilitat de solvència econòmica per tal de demanar els crèdits als bancs. Per tal de manipular aquestes dades, es posaven en contacte amb empreses especialitzades per donar una imatge a l’exterior de gran activitat econòmica per tal d’informar falsament del seu estat financer. En algunes ocasions també contractaven assegurances per cobrir qualsevol eventualitat i poder disposar de diners per invertir en altres finalitats.
Els investigadors van poder verificar, a través de la informació presentada a la declaració de la renda, que havien manipulat les dades per simular que tenien relació amb importants empreses de renom que, a posterior, van corroborar que mai hi havia tingut cap mena de vincle.
A tall d’exemple, una d’aquestes empreses va sol·licitar, l’any 2019, préstecs a diferents entitats bancàries per un valor total de més de 200.000 euros, que mai va retornar. Segons dades de l’Agència Tributària, entre els testaferros i les empreses tenen un deute total de gairebé 1.000.000 euros.
Un cop els investigadors van tenir coneixement de com funcionava aquest laboriós entramat i van tenir identificades les persones que hi intervenien i participaven, el 25 de novembre van detenir 9 persones, entre les quals el líder de la trama. Les detencions es van fer, de manera simultània, a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilafranca, Eivissa i Palma, a Mallorca. A banda es van registrar domicilis de Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van recollir uns 100 indicis tals com talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, a més de 6.500 euros en efectiu.
Els investigadors tenen constàncies de 18 víctimes d’aquest entramat criminal, amb immobles afectats a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real.
La investigació s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Policia Nacional, l’Agència Tributària de Catalunya i la Agència Tributària del Ministeri d’Hisenda.
Dels 9 detinguts, 4 van quedar en llibertat després de declarar en seu policial, mentre que els altres 5 van passar a disposició judicial el 27 de novembre al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Barcelona.
