Ca l’Alemany va ser una masia emblemàtica de Badalona, envoltada de camps d’horta, garrofers i vinyes, amb l’aigua provinent de tres mines. Aquesta finca va ser propietat de la Sra. Paquita Borràs i acollia les generacions de la família Costa, així com els seus treballadors. Els masovers i els “mossos” convivien les 24 hores del dia a la finca, portant a terme les tasques agrícoles i gestionant la venda de productes. Tot plegat ho hem conegut després que el TOT públiques, aquesta tardor, un reportatge sobre l’estat actual de Ca l’Alemany. La mare d’en Josep Costa, la Conxita Borràs, portava les tasques de la casa, incloent-hi la venda de verdures a la plaça Nova. La vida en aquesta masia era dura, però plena de vincles familiars, amb una rutina diària que començava a les quatre de la matinada i acabava a la nit, al voltant de la llar de foc.
Històries molt personals de Ca l’Alemany
Les anècdotes que envolten Ca l’Alemany afegeixen un component emotiu a la seva història. Una de les més recordades és la venda de garrofes per a laboratoris de Barcelona i la venda de vi a la gent de Badalona, essencial per a la seva subsistència. També recorden la tragèdia de la mort d’en Pere, un treballador que es va ofegar en un dels safareigs. La venda de la finca per part de la Sra. Paquita Borràs a un comprador de Girona per a l’expansió de la B-20 és una altra anècdota que marca la fi d’una era per a la família Costa. Quan la masia va quedar buida, va ser ocupada per una família andalusa que se’n va encarregar de vetllar, però finalment va ser saquejada, salvant-se només una premsa de vi que avui forma part del patrimoni del Museu de Badalona. Els vigilants que la masia acollia també formen part de la seva història, com els dos guàrdies jurats i els tres guàrdies civils que realitzaven rondes regulars per mantenir l’ordre i la seguretat. Aquestes figures tenien habitacions preparades per descansar a la masia, recordant-nos la importància que va tenir aquest espai com a punt de referència i protecció.
Un homenatge als germans Costa
Els germans Costa i Frigola, en Josep i en Salvador, mantenen viu el record de Ca l’Alemany. En Josep parla amb una gran enyorança, recordant la masia plena de vida i el treball constant al voltant dels camps. En Salvador, per la seva banda, es mostra emocionat i ple de pena per la pèrdua d’aquest patrimoni. Tots dos lamenten que una història tan rica i única com la que representava Ca l’Alemany s’hagi perdut. Les fotografies antigues i els records familiars són el millor testimoni d’aquella època passada, plena de treball i comunitat. Aquest article per al TOT Badalona, publicat també en l’edició de Nadal, vol retre homenatge a la història de Ca l’Alemany, un espai que no només era una masia, sinó un símbol de la vida rural de Badalona i del patrimoni de la ciutat.
