En els darrers mesos, Badalona ha experimentat un increment significatiu en la venda de pisos amb ocupants il·legals a l’interior. Aquest fenomen es reflecteix en nombrosos anuncis en portals immobiliaris, especialment en barris com La Salut, Sant Roc, Sant Crist, Lloreda i Llefià, on s’ofereixen habitatges a preus que oscil·len entre els 45.000 i els 150.000 euros.
Aquests immobles es venen amb l’advertència que no es poden visitar ni hipotecar, i que el comprador haurà d’assumir la responsabilitat de desallotjar els ocupants. Aquesta situació genera inquietud entre els veïns, ja que, segons dades de l’Ajuntament, prop del 80% de les ocupacions corresponen a propietats de grans tenidors, com entitats financeres i fons d’inversió.
Els anuncis de pisos ocupats solen incloure condicions inusuals que reflecteixen la complexitat legal i pràctica associada a aquest tipus de transaccions. Frases com “no se puede visitar, no se puede tasar ni se puede hipotecar” subratllen els obstacles que els possibles compradors hauran d’afrontar.
Limitacions de la visita i la taxació
El fet de no poder visitar l’immoble implica que els compradors han de prendre la decisió sense tenir una visió directa de l’estat real de l’habitatge. Això augmenta el risc de trobar-se amb desperfectes greus o condicions que dificultin la futura habitabilitat. A més, l’absència de taxació oficial impedeix obtenir una valoració objectiva del preu de mercat, deixant el comprador sense garanties sobre si està pagant un preu just.
Hipoteca, un obstacle impossible
Aquestes operacions no permeten el finançament hipotecari perquè les entitats bancàries exigeixen garanties, com l’accés a l’immoble i la seva situació jurídica clara. Això obliga els compradors a disposar de la totalitat de l’import en efectiu, un requisit difícil d’assumir per a moltes persones i que restringeix aquest mercat a inversors amb alta capacitat econòmica.
Responsabilitat de la desocupació
Un altre dels grans condicionants és que el comprador esdevé directament responsable de la desocupació. Això implica haver d’iniciar un procés legal costós i llarg per desallotjar els ocupants, amb l’afegit d’un possible conflicte social o personal. En alguns casos, els compradors opten per arribar a acords econòmics amb els ocupants per tal que abandonin voluntàriament l’immoble, afegint més despesa al preu final.
Aquestes condicions, en conjunt, configuren un mercat arriscat, poc transparent i que sovint aprofita situacions de vulnerabilitat tant per part dels venedors com dels compradors. Tot i això, el fenomen no para de créixer, especialment en ciutats amb altes taxes d’ocupació com Badalona.
Un veí de La Salut, que prefereix mantenir l’anonimat, expressa la seva preocupació: “Veure com es venen pisos ocupats al meu barri em fa sentir insegur. No sabem qui entra i surt dels edificis, i això afecta la convivència i la seguretat de tots”.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Badalona ha exigit als propietaris de pisos buits mesures com la instal·lació de portes blindades o alarmes per evitar noves ocupacions. A més, s’estan explorant vies legals per accelerar els processos de desallotjament en casos que posin en risc la seguretat del veïnat.
Aquest augment en la venda de pisos ocupats posa de manifest la necessitat d’abordar la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.
