Especialistes del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Germans Trias han impulsat i publicat un estudi únic que suposa una millora en el seguiment i tractament de pacients que han passat pel quiròfan a causa d’una de les principals malalties inflamatòries intestinals: la de Crohn.
Les dades indiquen que, aproximadament, gairebé la meitat d’aquests pacients acaben necessitant una cirurgia per alleugerir els símptomes que pateixen. La intervenció més freqüent és l’anomenada resecció ileocecal, consistent en suprimir el final de l’intestí prim (l’ileon), que està en contacte amb el principi de l’intestí gros (el còlon). Entre els sis mesos i l’any després d’aquesta cirurgia, els pacients se sotmeten a una colonoscòpia de control, però passat aquest temps el seguiment acostuma a limitar-se a repetir colonoscòpies si els símptomes tornen. De fet, es calcula que 8 de cada 10 pacients recauen a l’any de ser operats, en observar-se lesions a la zona intervinguda malgrat no manifestar símptomes.
Finalment, la resposta al principal objectiu de l’estudi -millorar el seguiment i el tractament dels pacients després de la primera colonoscòpia anual-, es troba en la calprotectina. És una proteïna fàcilment mesurable a la femta i que, segons conclou la recerca realitzada, experimenta canvis en els seus nivells quan hi ha inflamació i lesions a la zona intervinguda. S’ha comprovat després de monitorar-la prospectivament en més de mig centenar de pacients durant uns anys: si els nivells de calprotectina superaven els 250 μg/g es repetia l’anàlisi de la femta, mentre que només s’ordenava una colonoscòpia si els nivells superaven els 400 μg/g.
Eugeni Domènech, cap del Servei d’Aparell Digestiu del Germans Trias, i Míriam Mañosa, especialista del servei, ambdós del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries Intestinals (GReMII) de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), conclouen que, en no haver detectat lesions a la zona en pacients en què la calprotectina es manté baixa, “l’anàlisi regular d’aquesta proteïna és doblement útil: permet fer un seguiment més periòdic dels pacients amb una simple i ràpida analítica de femta i, conseqüentment, evitar la repetició, a vegades innecessària, de procediments invasius i molestos per als pacients com són les colonoscòpies”.
L’estudi, publicat a la revista Digestive and Liver Disease, l’ha liderat el grup CIBEREHD sobre malalties hepàtiques i digestives, del què tant Domènech com Mañosa formen part. A més, ha comptat amb el suport d’especialistes de l’Hospital de Bellvitge –com el cap de Servei de l’Aparell Digestiu, Jordi Guardiola- i de Sant Pau.
La fiabilitat dels resultats obtinguts amb l’estudi han dut aquest servei del Germans Trias a aplicar aquesta manera de procedir amb els pacients que visita. De fet, mostra d’aquesta aplicabilitat és el fet que aquesta pràctica ja s’hagi inclòs com a recomanació a seguir a les guies europees sobre malalties inflamatòries intestinals.
Una malaltia de causa desconeguda i símptomes limitants
La malaltia de Crohn és, amb la colitis ulcerosa, una de les més comunes malalties inflamatòries intestinals, caracteritzades per ser un conjunt de trastorns inflamatoris crònics de causa desconeguda que afecten l’aparell gastrointestinal.
S’estima que l’1% de la població catalana pateix alguna d’aquestes dues malalties; la meitat, són malaltia de Crohn. Al Germans Trias, anualment se segueix a prop de 2.000 pacients, tant de Crohn com de colitis ulcerosa.
La inflamació que provoca la malaltia de Crohn, que afecta especialment adults joves, malmet les capes de la paret de l’intestí i això causa, com a símptomes més comuns, moviments intestinals freqüents, diarrea, necessitat d’anar al lavabo amb freqüència, sagnat rectal, dolors abdominals, febre, i pèrdua de gana i de pes. A més, durant els períodes de símptomes actius, els malalts també poden experimentar fatiga, dolors articulars i problemes cutanis. Tot plegat, símptomes que sovint comporten canvis personals, socials i familiars en la vida dels pacients.
La colonoscòpia és un dels mètodes diagnòstics de les malalties inflamatòries intestinals, i permet veure l’interior de l’intestí gros i detectar qualsevol inflamació o hemorràgia. Consisteix a introduir per l’anus un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta, i fer-lo avançar fins al final del còlon. Per a poder fer bé l’exploració –que es fa amb sedació i anestèsia- cal buidar primer el budell, i això s’aconsegueix havent-se pres, unes sis hores abans de fer la prova, una preparació laxant.
