Quan una persona interromp el tractament antiretroviral, habitualment el seu nivell de virus en sang experimenta un rebot al llarg de les quatre primeres setmanes després de deixar els fàrmacs. En el cas d’aquests cinc pacients, s’han observat petits repunts esporàdics de la càrrega viral, però que baixen en poc temps. “És com si s’hagués aconseguit per una banda debilitar el virus i per l’altra reforçar el sistema immunitari dels pacients, de manera que reaccioni de forma efectiva davant els intents del virus de repuntar i fent desaparèixer de nou la càrrega viral”, explica Beatriz Mothe, investigadora associada d’IrsiCaixa, metgessa de la Fundació Lluita contra la Sida i coordinadora de l’assaig. Estudis previs realitzats per altres centres, amb diferents vacunes i fàrmacs i en persones amb infecció crònica, no havien aconseguit cap resultat similar.
Es tracta d’un comportament similar al que trobem en els anomenats “controladors virèmics”, persones el sistema immunitari de les quals pot controlar de manera natural la quantitat de virus en sang, sense fàrmacs. “És el primer cop que un nombre rellevant de participants en un assaig clínic es converteixen en controladors virèmics després d’una intervenció terapèutica, ja sigui una vacuna o qualsevol altra immunoteràpia”, afegeix Mothe. “Ara hem d’aconseguir entendre com podem augmentar l’eficàcia d’aquesta estratègia per a que sigui efectiva en tots els pacients; ja sigui amb vacunes millors, amb cicles repetits de dosis inferiors de fàrmacs reactivadors o amb d’altres productes que estan en desenvolupament”, apunta José Moltó, metge i coinvestigador principal per part de la Fundació Lluita contra la Sida.
L’objectiu: ‘despertar’ el virus latent i destruir les cèl·lules infectades
El reservori viral està format per cèl·lules infectades pel VIH que romanen latents dins de l’organisme. Degut a la seva inactivitat, aquestes cèl·lules no poden ser detectades pel sistema immunitari. El reservori és la causa per la qual el tractament no pot interrompre’s mai i l’única forma de destruir-lo és ‘despertant’ al virus per detectar els seus amagatalls i destruir les cèl·lules infectades mitjançant una resposta immunitària efectiva (el que en anglès es coneix com a estratègia “kick&kill”).
Un primer assaig va incloure una cohort de persones que van començar el tractament durant els sis primers mesos després de la infecció pel VIH (el que es coneix com a “tractament precoç”) i que van rebre vacunes. Es va comprovar que les vacunes induïen una forta resposta immunitària, però tots els pacients van continuar amb el tractament antiretroviral fins a l’inici del segon assaig. En aquest assaig, 15 pacients van rebre dos dosis de reforç d’una vacuna, seguides de tres dosis d’un quimioteràpic usat per a malalties hematològiques, i va ser afegit perquè estudis previs havien demostrat que pot revertir la latència del VIH.
Els participants en els quals es va detectar una resposta immunitària favorable a la vacuna van ser convidats a interrompre el tractament i a seguir uns controls setmanals. Segons els resultats fins a la data i presentats al CROI, hi ha cinc “controladors virèmics” potencials, vuit pacients que van reprendre el tractament en quant es va detectar un rebot en la seva càrrega viral, una persona que interromprà el tractament en breu i una que no va mostrar una resposta immunitària favorable després de la vacunació.
Les anàlisis corroboren la importància de la detecció precoç de la infecció i suggereixen que l’inici del tractament durant les primeres setmanes després de la infecció pot contribuir a la disminució de la mida del reservori viral i al manteniment d’una resposta immunitària forta i funcional, afavorint potencialment una millor resposta a la vacunació.
