Tothom té el seu paisatge. Segur que si us diuen que en penseu un, tancareu els ulls i el trobareu. Un que us és propi, un que us ha quedat gravat per alguna raó especial. Potser el de les vacances del temps de ser infant, potser aquella panoràmica que s’obre davant vostre després del revolt d’una carretera que feu sovint. Ves a saber, la bellesa d’una vista de postal que s’us ha enganxat en un viatge, el lloc on va passar alguna cosa que et va marcar, un trosset d’aquell país que va ser casa teva abans de venir a viure aquí, … tots en tenim un. Si hi heu pensat, és molt probable que us hagueu imaginat un escenari natural, un marc geogràfic, un lloc preciós. Però en algunes ocasions, el paisatge no és físic, a vegades el paisatge som, sobretot, la gent. A Badalona, – si més no en bona part de la ciutat -, penso que el paisatge som bàsicament les persones. Ja sigui perquè històricament no vem saber cuidar prou l’escenografia urbana,o perquè vem infravalorar determinats actius de la geografia local o perquè la història, -i les seves periòdiques migracions-, ens van atropellar en algun moment determinat, el lloc ens ha quedat una mica en segon terme, (una mena d’eclipsi parcial) i ara, si volem cuidar el nostre paisatge, principalment hem de cuidar la nostra gent. Aquests dies que assaborim el doble premi de la Berlinale amb el regust badaloní de la Carla Simon, em ve al cap allò que canta en Pau Vallvé: som protagonistes, cadascú en el nostre món, i a la vegada, som extres al món dels altres. No hi pensem prou, crec, i això que tots sabem que una bona pel·lícula moltes vegades s’aguanta pels actors de repartiment. Tots ens sabem protagonistes de la nostra vida, però som poc conscients que també som els secundaris de la pel·lícula de la veïna, de la del company de feina, de la d’aquell familiar que veiem poc o de la d’aquella persona que un dia ens atura per preguntar per un carrer que no troba. Som aquells en qui reposa, en part, l’èxit de la pel•lícula dels altres. Ja ho veieu, un sol propòsit, -estar pels altres-, també amb doble premi: millor paisatge i millors pel·lícules vitals.
