Dimarts al vespre el Congrés dels Diputats va iniciar el tràmit per accelerar els desnonaments de cases ocupades de particulars, entitats o administracions. L’antiga Convergència, ara el PDeCat, va presentar aquesta proposició de llei, que va ser recolzada per PP i Ciutadans, amb l’argument de la proliferació de màfies. En canvi, en el contingut del redactat no hi ha ni una sola mesura per fer-hi front, i elimina les mesures cautelars per a casos de vulnerabilitat, deixant a famílies senceres totalment desprotegides davant dels tribunals. A més, la proposta d’articulat que va presentar Francesc Homs no permetria a aquestes persones ser escoltades ni fer cap al·legació abans del desnonament, ni tan sols contempla proveir-los d’una alternativa habitacional. Després de 10 anys de crisi, de l’esclat de la bombolla immobiliària i el drama que han passat milers i milers de persones que no han pogut pagar la hipoteca o el lloguer, han augmentat inevitablement famílies vulnerables que s’han vist obligades a ocupar un habitatge per pura supervivència, per no dormir al carrer. És incomprensible que a dia d’avui encara hi hagi polítics presentant i defensant l’agilització de desnonaments exprés, ignorant les mesures a favor del dret a l’habitatge, i ni tant sols afrontant de debò la problemàtica de les màfies que, d’altra banda, sí que existeix. A Badalona durant aquests anys moltes famílies, especialment vulnerables i als barris més castigats, han patit i pateixen les màfies. No només els propietaris dels immobles, també s’hi veuen afectades persones que han pagat diners per llogar o fins i tot comprar un pis, i s’han trobat amb una estafa. En molts casos es tracta de famílies, fins i tot monoparentals amb menors a càrrec, que han estat desnonades després d’invertirhi tots els seus estalvis. Legislar només per castigar les persones ocupants, sense tenir en compte la seva situació social, econòmica, ni tan sols el motiu de desús de l’immoble o la situació del propietari, és una irresponsabilitat. La problemàtica de les màfies que actuen en pisos ocupats és una realitat que colpeja directament a les famílies amb més problemes econòmics, i per aquest motiu, s’haurien de prendre mesures per a la seva protecció, i de combat contra les màfies, no pas de criminalització de les víctimes. En una societat on una gran part del parc d’habitatge és desocupat i moltes persones no hi tenen accés, l’accent de les polítiques públiques s’ha de posar en el seu ús social.
