Els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià de Besòs, el Consorci del Besòs i Endesa han signat un conveni amb per la cessió dels pantalans submarins de l’antiga Central Tèrmica de Sant Adrià per tal de crear un parc d’escull artificials en el tram litoral entre els termes municipals de Badalona i Sant Adrià de Besòs. L’objectiu és la potenciació de la biodiversitat marina i la recuperació integral d’aquest espai que els usos industrials van degradar mediambientalment i paisatgísticament. Aquest projecte és una clara aposta d’Endesa i les administracions per a la sostenibilitat i encaixa amb el nou model productiu d’Economia Circular que té com a pilars l’eficiència i l’optimització dels recursos per retornar al medi el seu estat de conservació original i, inclús, millorar-lo. El Consorci, format pels ajuntaments de Badalona, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, contempla la creació d’aquests esculls marins dins de les actuacions de “Recuperació del Front litoral de Santa Adrià de Besòs i Badalona” per transformar aquest espai, amb usos industrials, en una successió de platges amb usos cívics associats i incorporar-les als espais públics de tots dos municipis. La proposta de transformació d’aquest espai del front litoral va sorgir durant la vigilància ambiental de les obres de desmantellament dels pantalans de l’antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs, propietat d’Endesa. Es va observar que les estructures de formigó més antigues, el primer construït l’any 1913 i que permetia captar aigua de refrigeració, havien potenciat una certa recuperació del fons marí i es trobaven colonitzades per una gran diversitat d’espècies. Davant de l’estat de colonització de les estructures submergides i l’existència de nombroses espècies observades es va considerar la necessitat de protecció d’aquesta zona creant un biòtop-parc d’esculls artificials. La finalitat d’aquest projecte no només serà la conservació del medi marí, sinó la de promoure també altres activitats de lleure i d’educació ambiental. De fet, durant les visites de les estructures s’ha observat una colonització superior al 100%, ja que els organismes es disposen en diferents capes superposades, tant d’espècies incrustants com les que es ramifiquen.
Entre les espècies que es troben incrustades o viuen a les estructures existents hi ha algues brunes i calcàries i més de 500 espècies animals associades ja siguin sèssils (sense cap mena de suport) o fixes al substrat. Destaquen: esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis com ara cirrípedes, i fins i tot colònies de tunicats. Com a fauna mòbil hi ha estrelles de mar, eriçons i ofiuroïdeus (animals de cos estrellat) i gran diversitat de crustacis. S’han observat nombroses postes de mol·luscs, pops i sèpies.
Pel que fa als peixos s’han observat escórpores, tords roquers, castanyoles, donzelles, momes, bavoses variades, orades, serrans, fadrins, tacons, i besucs, entre altres.
Tanmateix, donada la importància d’aquesta zona per les aus, s’ha proposat deixar el bloc de formigó que constituïa el capçal dels tubs de refrigeració com una illa per a l’estada de les aus marines. De fet ja s’ha observat tant exemplars de gavina corsa com de corb marí emplomallat.
El Consorci, en nom dels ajuntaments implicats, sol·licitarà la concessió administrativa de la part de domini públic marítim terrestre que constituirà el futur parc d’escull artificials marins.
Endesa, que ha finançat el projecte tècnic fet ad hoc i ha adequat les estructures aquàtiques segons condicions òptimes de seguretat per als submarinistes -potencials visitants dels esculls-, destinarà una partida econòmica per col·laborar en accions de vigilància i control del parc d’esculls. Aquestes accions posen en relleu l’especial sensibilitat d’Endesa i les Administracions tant per la reducció de l’impacte sobre el medi com per contribuir a la recuperació de la biodiversitat dels fons marins allà on durant tants anys es va desenvolupar una activitat productiva.
