Les eleccions catalanes del 27S ens han dibuixat a Catalunya un nou escenari d’inestabilitat política. No és difícil d’imaginar que pot acabar en unes noves eleccions en pocs mesos. L’excepcional participació ciutadana amb més d’un 75% de participació fa que el resultat sigui inequívoc. A data d’avui no existeix una majoria de ciutadans partidaris de la independència de Catalunya. És cert que hi ha una majoria en escons de les forçes independentistes degut a l’injust sistema electoral on els vots dels ciutadans no valen el mateix segons la seva província. En qualsevol cas l’any 2012 CiU+ERC+CUP sumaven 74 escons, i en aquestes eleccions sumen 72, pèrdua que també debilita l’anomenat “procés”. Políticament tan greu és pensar que es pot tirar endavant el “procés”, com actuar com el PP i C’s i obviar el problema. Catalunya té un problema polític d’encaix a Espanya i s’ha d’abordar sense les posicions maximalistes que només fan que retroalimentar-se i dividir la societat. L’Estat espanyol s’ha de modernitzar. Tots els estats on hi ha democràcies avançades actual i tzen les seves normes fonamentals. Però aquests canvis no arribaran sense un govern progressista a Madrid, després de les eleccions generals del desembre. I modernitzar l’Estat vol dir establir nous mecanismes d’equitat i solidaritat entre territoris, sense por ni hipocresia, tant de dretes com d’esquerres, per parlar sobre l’encaix i el sentit dels règims forals. Veure ara com Oriol Junqueras ha de defensar a Artur Mas com a presidenciable fa mal a la sensibilitat d’esquerres, i no té sentit. Si ERC s’hagués presentat en solitari, és molt probable que hagués guanyat les eleccions i que la porta a un govern d’esquerres a Catalunya estigués oberta. De totes maneres Artur Mas ja no serà President gràcies a la posició de les CUP que ja han anunciat que no el recolzaran. Baixant al nivell de Badalona, els resultats també són molt clars, només un 31% de la població recolza posicions independentistes (els vots coincideixen amb el sí-sí del 9N a la ciutat), i per tant Badalona no és una ciutat independentista, ni s’acosta, fet que l’actual govern ha de tenir molt clar a l’hora de governar. A Badalona destaca el bon resultat del PP degut a la figura de l’exalcalde Albiol, tot i que, amb 20 punts més de participació respecte a les eleccions municipals del maig, el PP ha perdut gairebé 4.000 vots, i el PSC ha recuperat més de 5.000. El gran resultat tant a Badalona com a Catalunya l’ha tret sense dubte Ciutadans, que al desembre haurà d’abandonar l’equidistància calculada i pot ser decidir si facilita la investidura de Pedro Sánchez o prefereix que continui Mariano Rajoy. Tot i el 27S la vida segueix a la ciutat, i aquesta setmana hem tingut Ple sense cap decisió important per a la ciutat. La gestió municipal continua molt i molt lenta, i alguns problemes com els dels voluntaris de Badalona, o els de moltes entitats esportives, segueixen sense estar resolts. Cal que el govern agafi velocitat de creuer, si no corre el risc que l’onada de descontentament ciutadà li passi per sobre.
