Enguany deixarem enrere una etapa marcadament electoral. Els dies de Nadal han de servir als nostres dirigents per pensar i enraonar com encarar el nou any. Governs municipals, un futur govern a Catalunya (o no), i un nou govern a Espanya fruit de les eleccions d’aquest diumenge 20 de desembre.
A Badalona, aquesta setmana una persona de referència dintre de la coalició de Guanyem Badalona deia a la tertúlia matinal de RadioB que el nou govern de Badalona porta sis mesos fent un bon treball de planificació i gestos polítics, però ara tocava concretar. Les paraules eren d’en Jaume Oliveres, gran activista polític i social a Badalona, exregidor, un personatge “transversal” tal com ho definia El Periódico de Catalunya en un article el darrer onze de maig, i una persona d’esquerres que s’estima Badalona.
Té raó en Jaume, i a la societat badalonina comença a existir un cert neguit sobre aquesta concreció. Tot just al tornar de les festes de Nadal el nou govern ja portarà set mesos treballant.
La debilitat del govern en minoria s’agreuja perquè Badalona és una ciutat que no dóna treba, exigeix el 110% des del primer dia, i donar respostes als problemes. Tot i que només portem sis mesos ja retronen els rumors interessats i els globus sonda d’un canvi, però qualsevol modificació hauria de sorgir d’una clara voluntat ciutadana, de l’acord, i sobretot d’impulsar i liderar les polítiques concretes d’esquerres que van demanar els ciutadans a les eleccions del maig, i que són les polítiques que el govern de Badalona hauria de començar a concretar.
A Catalunya continuem amb la mateixa situació esperpèntica des de les eleccions del 27 de setembre. Amb el govern en funcions, sense pacte i amb unes possibles eleccions al març, que acabarien de dinamitar l’anomenat “procés”, seria un veritable “harakiri” independentista. En aquest sentit crec que és hora que les bases de Convergència impulsin un procés intern de seny i expliquin al Sr. Mas que fins aquí hem arribat, que el plebiscit es va perdre (per poc) i que és hora d’iniciar un projecte d’estabilitat.
El futur immediat de la política catalana també depèn en bona part del resultat de le eleccions generals d’aquest diumenge a Espanya.
El lleuger avantatge en les enquestes del Partit Popular el va dilapidar Mariano Rajoy dilluns passat en el cara a cara amb Pedro Sánchez. El candidat socialista va guanyar el debat, i va mostrar totes les debilitats del candidat popular.
Diumenge els ciutadans tindrem l’ocasió d’escollir entre dos models d’estat. El model de la dreta que representa el PP i Ciutadans, o el model d’esquerres liderat pel PSOE i Podemos. Amb tots els matisos que vulguem, però la decisió és aquesta, dreta o esquerra.
Els darrers anys ja vaig publicar que em semblava ridícul fer política o debat sobre un arbre de nadal blau, per tant tampoc ho faré sobre l’arbre d’ampolles. Tenim qüestions molt més importants per tractar.
Vull aprofitar aquest article de l’edició especial de Nadal per felicitar les festes a tots els lectors i desitjar un feliç any 2016.
