Aquesta llarga etapa de períodes electorals en què estem sotmesos els ciutadans, ens deixa molts elements interessants a analitzar, un d’ells és el nivell d’execució dels compromisos i la coherència del discurs de tots els partits.
La política estatal podem recordar com l’any 2011 en campanya el Partit Popular es comprometia a crear 3,5 milions de llocs de treball, quan la realitat ha estat gairebé la contraria. O ara recentment com en campanya el PSOE insistia en la idea que C`s era la marca blanca del PP, per al final acabar signant un acord frustrat de legislatura. Aquest tipus de compromisos inassumibles i d’incoherències són els que al final perjudiquen la confiança dels ciutadans en la política.
A Catalunya hem vist darrerament molts episodis que posen en entredit a la mateixa política. Al passat mes de gener JxSí retira el seu candidat a President, Artur Mas, i en el seu lloc accepta que el candidat nº 4 per Girona, Carles Puigdemont sigui el nou President de la Generalitat. Tot això arribant a un pacte signat amb la CUP amb compromís d’estabilitat. Aquest compromís de la CUP signat s’alta pels aires en una assemblea de la formació a Esparreguera, i confirmat posteriorment amb el NO als pressupostos que presenta el govern. Un altre exemple que valors com el compromís i la coherència que haurien de ser intrínsecs a la política, estan contínuament qüestionats.
I també podem arribar a l’àmbit local a Badalona, i veure com a nivell de compromisos de Guanyem Badalona les “24 mesures per a les primeres 24 setmanes” han estat impossibles d’aplicar, alhora que es comença a preparar el canvi del codi ètic per a què els candidats puguin tornar-se a presentar a les eleccions.
La conclusió final, és que tant és quin sigui el partit polític, de dretes o d’esquerres, de “nova” o “vella” política, que els compromisos de campanya continuen estant sobredimensionats, i la coherència en moltes ocasions llueix per la seva absència.