Aquests dies d’ençà del fets del trist 12 d’octubre que vam viure a Badalona, estem escoltant molts arguments a favor de la sobirania local, i crec que val pena aturar-nos a analitzar què és en realitat la sobirania.
Segons el IEC, en termes polítics la sobirania es defineix com a: “Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.”
En primer terme podem descartar que la nostra ciutat sigui un estat, per tant aquest tipus de sobirania no la tenim a Badalona, en segon terme si considerem l’Ajuntament com a un organisme per poder ostentar sobirania “no hauria d’estar sotmès a cap altre poder”, aspecte que evidentment seria ridícul defensar.
Portat a l’extrem absurd si Badalona gaudís de sobirania podria constituir-se en estat propi, potser llavors parlaríem de la República de Badalona, o fins i tot podríem decidir annexionar-nos a un altre estat, i ser francesos, o podríem crear un paradís fiscal i que els evasors fiscals en comptes d’anar a Panamà vinguessin a Badalona, al Carrer del Mar, on en comptes de botigues del grup Inditex, trobaríem sucursals bancàries com el Bertran Bank o el Selecta Vidal Bank.
I aquesta sobirania qui l’exerceix? Per què la sobirania recau en el poble, per tant la sobirania no es pot administrar des del govern, sinó des del saló de Plens, allà on estan representats tots els ciutadans.
Vull entendre que en realitat quan parlem de sobirana local, el que volem dir és gaudir de certa autonomia per prendre decisions, però aquesta autonomia s’ha de regular, de fet està regulada per la Llei de bases del règim local, perquè si no els 948 municipis de Catalunya, o els 8.114 municipis d’Espanya no tindríem limitacions administratives, situació que portaria a la creació de desigualtats.
Sembla evident que l’autonomia local, que no sobirania, no es pot administrar arbitràriament, sinó que requereix un principi d’igualtat entre ajuntaments.
Salutacions
