El participi és la forma no personal del verb, d’aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. Això, en termes lingüístics, correspon a la definició d’una modalitat de conjugació verbal. Per exemple de votar seria votat o de consultar, consultat.
Aquest diumenge haurem votat perquè ens hauran consultat. I, a diferència del 9N, els bàndols dels uns i dels altres estan molt, molt interessats en què tothom surti a votar.
Per primera vegada les enquestes van a l’uníson. Però també hi ha la teoria de què el vot contrari a la independència de Catalunya com més voti millor perquè es dóna per fet que el vot indepe és el que està més mobilitzat.
A l’espera dels resultats de la nit del 27 l’únic candidat badaloní que, en aquest cas representa al Partit Popular, Xavier Garcia Albiol, ja ha anunciat que si no guanya les eleccions continuarà de candidat a l’alcaldia de Badalona. Per tant, els més opositors a la seva figura, si fem cas a totes les enquestes i el que diu ell, és clar, tenen Albiol per 4 anys més.
A tot això a Badalona també hi ha un procés participatiu, per dir-ho d’alguna manera. L’Ajuntament vol de totes, totes que el poble badaloní se sentiu seu tot el projecte del canal del port. Bé, el canal i el port en sí.
Aquesta potser una altra oportunitat per donar més ressò a tot el projecte, per promoure’l i vetllar, sobretot, perquè no es tornin a cometre errors del passat com quan el port va ser inaugurat amb la barrera inclosa. Una llosa que no s’ha pogut treure i, que realment, ha acabat convertint en un aparcament o, millor dit, amarrador de vaixells amb poca vida suportada per una heroïcitat desmesurada pels restauradors que en el seu dia van apostar per aquest projecte.
Ara bé, el procés no només ha de vetllar perquè el port i el canal no sigui una Beverly Hills de Badalona, sinó que hi hagi el que hi hagi sigui apte per tota la ciutat i sigui de qualitat: que la oferta gastronòmica i comercial marqui la diferència i que, realment, això, pugui servir d’aparador d’una Badalona que mira al mar i mira per ser un complement al turisme de Barcelona.
Que ningú oblidi, tampoc, que el canal del port havia d’unir el mar amb el Màgic, el mar amb el bàsquet. Que Badalona recuperi els seus orígens marítims i els reforci amb tot el seu encant però també que vetlli per potenciar aquest símbol d’identitat poc cuidat des de sempre per l’administració que és el bàsquet. Algú recorda aquell projecte del Museu del Bàsquet? Doncs això.
