Un dia d’aquests, n’estic segur, ens donaran una guia. Una guia d’acrònims per sobreviure en aquesta ciutat que el govern vol participativa, però que corre el risc de convertir-se en una sopa de lletres fabulosa. Si ja coneixíeu acrònims de tots tipus, -que si l’IMPO, que si el CEM, que si el PGM…-, ara arriben en PIM i en PAM. No és cap broma, no. Són les sigles del Pla d’Inversions Municipal i del Pla d’Acció Municipal. Segons comencen a explicar els responsables de la Casa Gran, en PIM i en PAM aviat seran com de la família. Tots podrem fer anar el magí per proposar idees i per prioritzar actuacions de l’Ajuntament. Tots podrem fer un acompanyament, – un teva meva amb els polítics locals -, que redundarà sens dubte en un millor diagnòstic de la ciutat real. Jo hi crec en això. Em sembla bé. Ara bé, i dit això, em sembla exagerada la necessi tat d’alguns de reclamar-se permanentment pioners de qualsevol cosa que soni a nova política encara que sigui més vella que l’anar a peu. Literalment ens expliquen aquest cop que “per primera vegada que a Badalona es defineix un PAM com a tal. Hi ha precedents, com la Badalona dels desitjos, impulsat en anteriors legislatures, però que no es conformava oficialment com a PAM. El PAM és el document en què s’especifiquen les actuacions d’especial rellevància per aconseguir els objectius de cada línia estratègica que assenyala el Pla de govern i que es desenvoluparan amb recursos municipals”. A veure, siguem sensats, potser no n’hi dèiem PAM, potser n’hi dèiem pla de govern, llista de prioritats, catàleg de desitjos o qualsevol altra cosa, potser ara tot estarà més ben endreçat, -no ho nego-, qui sap si el govern hi posarà més ànima que la que altres hi han posat abans, d’acord, però vaja, estem allà on érem: cada govern té un programa i mira, d’una forma o altra, de trobar el màxim de complicitat entre els conciutadans. N’hi direm PIM, n’hi direm PAM, i benvinguts siguin. Hi jugarem a favor, perquè segur que si hi ha debat la ciutat es fa forta, però no caldria que cada setmana sembli que a la Plaça de la Vila o a l’edifici d’El Viver algú ha descobert la sopa d’all, tampoc. Oi?
