Cadascun dels badalonins i badalonines vivim la ciutat de manera diferent. Simplificant molt, podriem enquadrar-nos en una d’aquestes quatre categories:
1. Aquells qui tenen la ciutat simplement com una pantalla de fons, com un escenari on transcorren les seves vides. Aquest categoria tindria dos submodels molt diferents: els qui han triat aquesta pantalla de fons (o se l’han trobat i ja els hi va bé) i els qui no l’han triat i hi són a desgrat. Amb matisos diferents, aquests nostres conciutadans estan tallats per un mateix patró: poca implicació, poca aportació i poca involucració en la vida ciutadana. Gaudeixen o pateixen Badalona, però ni hi són ni se’ls espera a cap espai constructor de ciutat.
2. Aquells qui normalment en fase off respecte la ciutat, però que arran d’algun episodi puntual, (la preinscripció d’un fill a l’escola, la realització d’algun tràmit a l’administració, l’assistència casual a algun acte públic…), han tret el nas a la vida pública a través d’una associació, d’un partit polític o d’un club i s’hi han enganxat. En aquest grup hi trobarem des d’aquell qui un cop enganxat limita el seu interès en un camp concret en un temps també concret, fins aquell altre que, com les cireres, estirant-ne una n’arrossega d’altres i acaba tocant més d’una i de dues tecles.
3. Després hi ha aquells per qui la ciutat forma part de la seva mirada natural, dels seus interessos vitals. Gent que són prescriptors de discurs local, que t’expliquen de Badalona això i allò, que estan al dia del que es cou a l’Ajuntament i que podrien cantar-te l’alineació dels principals actors i actrius de la vida d’aquesta ciutat. Preocupats i ocupats, ara proposen, ara denuncien. És un grup menys nombrós però rellevant.
4. Finalment hi hauria el grup dels postimplicats. Gent que durant alguna fase de la seva vida s’ha implicat força o del tot en algun camp local, en alguna entitat, en alguna lluita. I que cansats o desencantats un dia van baixar del barco, van prioritzar del tot la seva vida privada i ara estan de tornada de tot.
La Badalona que bull, la que fa xup-xup, no és només la de la gent que té discurs, la de la gent que té presència mediàtica, la de la gent que fa soroll: és la de tots aquests grups que deia. Saber entendre la ciutat és, també, saber conèixer el pes específic de cadascun d’ells. En cas contrari la distorsió és inevitable.
