T’agrada Martí Pol?
Aquests dies les entitats sobiranistes anem donant voltes a la proposta que el President Mas ens ha fet arribar, amb l’ànim declarat de fer néixer una llista prou transversal com per facilitar al màxim la lectura plebiscitària del 27S. L’ANC ha optat per donar la paraula als socis a través d’una votació amb una pregunta prou entenedora, malgrat la complexitat de tot plegat. La gent d’Òmnium hem optat per un sistema diferent, amb la convocatòria de juntes territorials obertes a tots els socis.
Fos com fos, ja he explicat a algú, que la pregunta per mi més fàcil de plantejar és aquesta: t’agrada Martí Pol? És curta, precisa i clara. Això sí, junt amb la pregunta caldria transcriure el reconegut vers del de Roda: i en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible. En acabat. S’entén, oi?
Esculapi.
Fa prop de vuit anys un grec majestuós va visitar la nostra ciutat. Durant diversos dies va fer estada entre nosaltres, de camí cap a Empúries. L’Esculapi va pernoctar 8 o 9 dies al vestíbul del Museu, que encara no era el supermuseu que és ara. Venia de Barcelona on, per celebrar el centenari del seu descobriment, que s’havia produït el 1909 de la mà de Puig i Cadafalch, l’havien restaurat a consciència.
Ni més ni menys que 85 fragments de l’escultura, que s’havien trobat escampats per l’excavació de l’Empordà, li van ser restituïts, (braços inclosos). Confiem que d’aquí a uns anys no haguem d’anar a recollir trossets de grecs escampats pel país hel.lè per restituir el cos d’una nació mil.lenària. No ens ho podem mirar de lluny, la resta d’europeus, perquè també hi tenim un protagonisme evident.
Una derivada de la crisi grega, tanmateix, és clara: si la UE està fent tot el possible per tal que Grècia no surti de l’euro, ningú em farà creure que en cas d’un triomf de la independència el proper 27S, la mateixa UE ens farà fora als catalans com si res.
100 dies de gràcia?
No sé qui es va inventar això dels 100 dies de gràcia que cal atorgar als nous governants abans de saltar-los a la jugular. A Badalona, de moment, hi ha qui no ha deixat transcórrer ni 10 dies abans de fer-ho i, sobretot via xarxes, ha començat ja un pim pam pum.
Jo sóc dels de deixar 100 dies, tot i que és evident que tampoc poden convertir-se en 100 dies d’impunitat. Estem acostumant-nos a que tot s’esdevé amb tanta rapidesa que un dia ens farem mal. Hem de frenar una mica. Aquesta setmana, precisament, els responsables mundials de vigilar els rellotges han sincronitzat les agulles perquè la terra està alentint la seva rotació i se’ns havia acumulat un segon de decalatge.
Frenem, si us plau. Busquem la manera que una proposta, entre que es formula i que és rebutjada per l’adversari tingui temps d’estar viva, com a proposta, almenys cinc minutets. Cinc minuts en què es podria fins i tot produir el miracle que algú trobés virtuts en la mirada de l’altre, el miracle que algú admetés que no havia pensat en veure determinat problema d’aquella manera, el miracle que algú entengués que si avui llegeixo en positiu la idea de l’altre potser un dia l’altre farà el mateix amb una de meva…
