Actualment, Badalona és la tercera ciutat de Catalunya amb, gairebé, 218.000 habitants distribuïts en 34 barris. Cadascú de nosaltres ens fem nostra la ciutat, humanitzem els seus carrers, donem vida a les places, vitalitzem els barris. I la meva Badalona té com a eix central el barri de Llefià (concretament Sant Antoni de Llefià) des del qual em vaig anant fent meus carrers i places.
Recordo la pujada des de l’Avinguda Pius XII fins el carrer Goya per arribar a l’escola, on hi havia alumnes dels dos costats del carrer de la Circumval·lació, aquell carrer que separa els de Badalona dels de Santa Coloma; el primer contacte amb la biblioteca a l’antiga Biblioteca Municipal a dins de la Casa de la Vila de Sant Adrià de Besòs; els primers partits de futbol al Sant Antoni de Llefià (“La Llefi”) abans que fos l’actual Unificación Llefià; les visites mèdiques a l’antic Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet; les compres al Mercat Municipal de Sant Adrià i els llargs trajectes en TUSA, la quatre (actualment la B3), per arribar a la Platja dels Pescadors a l’estiu, sense aire condicionat i amb para-sol inclòs, tot baixant pel carrer de Mar, o per veure la cremada del Dimoni per les Festes de Maig.
I és que més enllà de divisions administratives hi ha aquell continu metropolità de carrers i places on hi conviuen els ciutadans. Per això em sembla tan encertada la nova etapa encetada pel govern de Badalona, juntament amb el de Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada i Reixac, per impulsar un nou eix de centralitat urbana i metropolitana al Besòs que fomenti la cohesió social, la qualitat de l’espai públic, les infraestructures, els equipaments i millori la coordinació entre ciutats, que vol dir facilitar la vida als seus ciutadans.
