Uns 43000 bada lonins i badalonines hi viuen en els tres barris (Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià) que popularment anomenem com a Llefià, encara que cadascun d’aquests barris té la seva forma particular d’entendre Badalona. Segurament determinada pel seu urbanisme par ticular, una planificació urbana que va ser creada a batzegades i, molt sovint, sense planificació d’equipaments, d’infraestructures, de transport, de medi ambient i d’habitatge. Tan a prop de Sant Adrià de Besòs i de Santa Coloma de Gramenet, els veïns de Llefià hem tingut la sensació de baixar a Badalona quan anàvem a la platja dels Pescadors o a la del pont d’en Botifarreta pujats a la 4, quan en realitat ens movíem dins la mateixa ciutat. Però poc a poc aquesta visió ha anat canviant i tots ens hem fet nostra la ciutat, cadascú des de la particularitat del seu barri. Encara que, a hores d’ara, hi hagi algú que contínuament s’entesti en enfrontar badalonins en funció del carrer on viuen en benefici propi (també econòmic), sempre utilitzant el discurs de la por i el conflicte. Davant d’això, l’actual govern, format per GBeC, ERC i ICV, està revertint aquestes mentides amb inversions, com per exemple la propera remodelació de la Plaça Trafalgar, punt neuràlgic del barri. Llefià cada vegada té un teixit associatiu més viu amb unes associacions de veïns actives, centres regionals, moviments de joves com el Grup de diables Kapaoltis, xarxes ciutadanes com Llefi@net o la iniciativa de l’Arxiu Històric de Llefià, i així un munt de persones que donen dinamisme al barri. De la mateixa manera que des de Llefià ens sentim badalonins, també ens fem nostre el país, des del nostre angle de visió. Catalunya necessita tota la riquesa dels seus ciutadans visquin on visquin. Llefià és infini tament més coses que quat re x iulets dirigits barroerament.
