A Catalunya després de les eleccions del 27S els ciutadans van fer evident que només hi ha un projecte polític amb prou suport popular per engrescar a la majoria dels catalans. La independència es va imposar amb un 48% dels vots a molta distància de recentralismes, federalismes i a l’actual estat de les autonomies.
No és estrany, més enllà dels sentiments de cadascú, si observem l’Espanya actual després de 37 anys de democràcia; us comparteixo uns quants problemes estructurals molt greus. Començo. La taxa d’atur espanyola habitualment és la més alta, juntament amb Grècia, d’Europa i de les més altes del Món i, especialment dramàtica, la desocupació entre els joves menors de 25 anys és del 47,7%, només dues dècimes menys que Grècia. Espanya, altre cop, és el segon país de la Unió Europea, després de Xipre, on l’accés a internet és més car i es va mantenint així durant els anys. Espanya actualment és el tercer estat de la UE amb el gas més car i el quart amb la llum més cara, per tant, estem patint els rebuts energètics més alts de tota la Unió Europea, segons l’Eurostat, l’oficina comunitària d’estadística. Espanya és el país entre els desenvolupats on més ha augmentat la desigualtat salarial entre rics i pobres durant els anys de la crisi, segons la Organització Internacional del Treball (OIT). El salari mínim interprofessional a Espanya és menys de la meitat de l’alemany o el francès, considerant que França la tenim a tocar. A Espanya els contractes laborals són els que menys duren de tot Europa ja que som el segon país amb més contractes temporals just per darrera de Polònia, segons l’Eurostat. La pròpia Comissió Europea assenyala a Espanya com un dels països amb més corrupció. Espanya és el tretze país dels 19 de l’Eurozona amb una pressió fiscal més gran sobre els seus ciutadans, segons l’Eurostat. En canvi, Espanya està a la cua d’Europa en recaptació per IRPF i IVA. La despesa anual per alumne a Espanya és de les més baixes de l’Europa Occidental per davant només de Portugal i Grècia. Espanya es troba entre els pitjors països de la OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) en facilitat per fer negocis. Espanya està la cua dels països de la Unió Europea en justícia social segons la fundació alemanya Bertelsmann, valorant pobresa, educació, feina, salut, igualtat intergeneracional i cohesió social…
Com que els ciutadans no votem per tenir més diners sinó per viure millor, nosaltres i els nostres fills, tot això és el què ens estimula i il·lusiona de fer un nou país, per molt difícil i complicat que sigui. Ara, això sí, la independència sense la bandera social per aconseguir una societat més justa és un mot sense sentit.
