Les lluites populars han tingut un pes molt important, providencial, per implicar la majoria de la població en les qüestions polítiques. Superant i complementant la política institucional amb propostes organitzades i coordinades des dels carrers i les places.
El proper dilluns es commemorarà una efemèride badalonina que he descobert aquesta setmana. Es tracta del 40è aniversari de la manifestació per l’amnistia dels presos polítics del franquisme, celebrada el 29 de febrer del 1976. L’organització va anar a càrrec de l’Assemblea Democràtica de Badalona, la secció local de l’Assemblea de Catalunya, i el permís es va demanar des del col·lectiu de solidaritat amb els presos polítics.
Permís que no va arribar mai, però igualment la manifestació va tirar endavant pels carrers del barri del Centre, amb assistència de personatges destacats de l’antifranquisme català (amb en Lluís Maria Xirinacs al capdavant) i una massiva participació de gent d’arreu de la ciutat vinguda en columnes des dels altres barris.
En aquella ocasió hi va haver un treball i esforç que venia de lluny, entre la societat badalonina organitzada (el moviment popular) i algunes de les forces polítiques amb representació institucional. Badalona va ser pionera en aquell necessari treball conjunt, i finalment la manifestació va ser tolerada de facto i no hi va haver detencions.
No és casualitat que les propostes en base a la mobilització i organització populars acabin fent de motor de les propostes i acords en clau institucional, així com del seguiment del compliment d’aquests acords.
Lluny de les performances de comunicació política oportunista, els avenços reals, els que permeten i permetran que Badalona posi l’acció política al servei de la majoria, són de cuina lenta i compartida. I ens pertoca a tots i totes implicar-nos-hi.
He aprofitat un exemple de fa 40 anys per connectar-lo amb les mostres de conquestes populars més recents. Com l’organització del referèndum per la independència el 9N de 2014 (on van votar 50.000 badalonins i badalonines), o les d’aquesta darrera setmana: el canvi dels correbous al Gran Sol per un equipament cultural permanent de ciutat; la no supressió de línies de P3 a les escoles públiques de la ciutat; i la declaració de ‘Badalona Vila Groga’. Prenem-ne nota perquè els fets demostren que la fórmula té èxit.
Cal reinvidicar el patrimoni de lluita que han llaurat i sembrat tantes generacions a Badalona. Per bastir un present i un futur digne i just. Contribuint així en la construcció de la identitat badalonina, d’idiosincràsia pròpia. Humil i alhora compromesa. Alegre i també lluitadora.
