La nostra ciutat ha estat, és i serà, un exemple de la interrelació social i cultural per construir una sola societat, sense discriminació per raó d’origen, ètnia, sexe, cultura o d’altres motius. Plural i diversa, però compromesa amb la integració i el coneixement d’allò diferent, perquè ens fa més rics.
Per davant de tot, la voluntat per conèixer i pel respecte mutu han empès aquesta ciutat durant dècades a trencar tossudament les barreres que interessos polítics (locals i nacionals) i econòmics (micro i macro, d’arrel) han anat posant per dividir-nos.
Durant massa anys, la classe política badalonina no ha afrontat de cara un aspecte fonamental en una ciutat amb aquesta idiosincràsia. Parlo de l’eradicació de qualsevol brot de racisme i xenofòbia latents, fruit d’una combinació de factors conjunturals i estructurals diversos. Aquesta ineficiència en anys anteriors, va posar en safata l’arribada del populisme d’extrema dreta al poder institucional local, l’any 2011. I ben coneguda per tots i totes és l’acció política fonamentada en l’odi i el racisme entre persones que, aprofitant campanyes comunicatives muntades a mida, va practicar l’anterior govern municipal. Però com ens explicava en una article recent l’escriptor badaloní d’origen albanès, Bashkim Shehu, això va ser possible perquè durant un temps abans van tenir el terreny adobat per encendre espurnes basades en l’estigma de la diferència, els prejudicis contra col·lectius socials concrets o l’odi i intolerància contra tota gent nouvinguda.
Cal prendre nota dels errors passats i recents en aquest assumpte i ser conscients que les brases atiades pel feixisme institucional no estan apagades. Hem d’exigir als actuals responsables polítics el seu compromís i treball contundent per encapçalar la lluita antifeixista, lluny de pors i d’assumpcions del discurs i relat de la dreta. Alhora, ens cal una societat badalonina organitzada i compromesa amb aquesta cursa de llarg recorregut que és la consolidació d’una Badalona viva, acollidora, intraconnectada, somrient i que s’anticipi a qualsevol problema social, des del coneixement.
No assumir urgentment aquest compromís com una tasca col·lectiva prioritària ens faria retrocedir dècades en qüestió de drets humans. Ho hem vist exemplificat a la nostra ciutat en l’últim mandat, i també en tenim la prova dels últims anys -i recentment- arreu d’Europa. Cal ser contundents en la defensa dels drets i els valors humans més bàsics des de tots els fronts, i de forma àmpliament consensuada.
És en aquest aspecte on Badalona pot i ha de demostrar que entoma el repte de ser motor de la nova República Catalana, situant els drets de les persones –i no l’odi, la xenofòbia i el racisme- al centre del debat polític.
El feixisme avança si no se’l combat.
