A principis de juliol vaig escriure sobre la reaparició d’un assumpte de ciutat de primer ordre: dibuixar un model de ciutat diferent del que hem patit fins ara. I de forma destacada hi pren part el fre a qualsevol operació d’especulació urbanística, així com les implicacions i costos socials, ambientals, econòmics i humans negatius que se’n deriven.
Amb l’inici de curs, passat l’estiu, el debat torna a agafar volada. Agents polítics i socials diversos han anat definint el seu posicionament, però la majoria s’ha descuidat d’abordar-ho com un assumpte integral, referent i indicatiu de model de ciutat. I per mi aquesta és la clau més important.
En primer lloc, tothom estarà d’acord que la ciutat fa tard a trobar una solució digna per la Fundació Badalona Capaç. Però no ens enganyem: fa dècades tard, no ve pas del jove govern actual. Cal assenyalar i revertir la inhibició dels anteriors responsables polítics municipals per a aportar solucions des de l’esfera pública. És d’una lògica aberrant que un servei tan necessari i lloable com el que desenvolupa la Fundació amb el col·lectiu de persones amb diversitat funcional, sigui de titularitat pública. Total –preferentment- o parcial, però en tot cas amb una particpació important.
En segon lloc, el model de ciutat desendreçada i descohesionada que ens han construït les últimes dècades ens indica el camí que no hem de seguir. I un vector principal en tot això ha estat el funcionament a cops d’especulació urbanística. Alguns pocs ho han aprofitat per enriquir-se a costa de dibuixar una ciutat majoritàriament d’esquenes a les persones i les seves necessitats.
En tercer lloc, la recent aparició d’informació sobre aquest assumpte ajuda a posar els punts sobre les is. És el cas del reportatge d’investigació que ha publicat aquesta semana La Directa, situant algunes de les clàusules i ombres del doble projecte especulatiu (a la Morera i, no ho oblidem, també a Sant Roc) de Mercadona. Amb tractes de favor entre gent directament implicada, i totes les afectacions negatives sobre l’ocupació urbanística i el medi ambient. Us en recomano una lectura atenta.
Tot això demostra l’encert del Govern actual en posar el fre a l’avenç de l’acord de Ple de l’abril de 2015, per tal de posar-hi llums i taquígrafs i poder plantejar la millor solució alternativa possible. De ciutat. Només abordant l’assumpte des de la vessant del nou model de ciutat que volem definir i construir, ens en sortirem. Aprofitem-ho.
