Aquesta setmana hem descobert el mètode que utilitzava “la mare superiora de la Congregació” per ordenar transferències milionàries dels comptes de la família Pujol des d’Andorra cap a Catalunya. El tarannà d’una de les famílies més –lamentablement- influents al nostre país durant gairebé prop de 30 anys, Presidència de la Generalitat inclosa, es va destapant. La pedra angular del regionalisme català sotmès a l’Estat espanyol ha resultat ser estructuralment corrupte. Els poders fàctics de l’Estat, tants anys en connivència amb en Pujol, família i entorn, ho han tolerat fins ara. La raó de començarho a destapar: el tomb recent de l’antiga Convergència cap a l’aposta per la independència per intentar no perdre el tren de control i poder, forçada poderosament per la mobilització creixent als carrers i les places del país, en defensa d’un futur just i lliure. També de pràctiques corruptes exercides a casa nostra tant pel PP, com pel PSC i, evidentment, pel precedent de l’actual PDeCat. Aquest par t i t de “nou” encuny, doncs, hauria de ser conscient d’on ve, d’on beu, i comprometre’s amb més modèstia i convicció amb les forces sobiranistes per la defensa del Referèndum i la República Catalana independent. Perquè recentment han pixat fora de test: aquesta setmana, des del Govern de la Generalitat s’ha efectuat la detenció de diversos estudiants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) per defensar una educació pública, de qualitat, sense preus elitistes, en català i al servei de les classes populars. Girar l’esquena al futur no és una bona manera d’encarar-lo. I a Badalona, l’estrena del nou regidor ha fet saltar les alarmes en mostrar el seu suport en diverses propostes de partits unionistes com PP i C’s, i en contra del Govern sobiranista local. Alinear-se amb l’espanyolisme no és precisament el que més convé a Badalona ni al país per avançar cap al repte històric més gran de les nostres vides. Davant els embats de l’Estat espanyol contra el poble català, cal responsabilitat i fermesa també dels que han gestionat durant anys l’autonomia catalana i que recentment s’han sumat al carro de la independència. L’aposta per la llibertat requereix ser conseqüents i no fer el joc a l’enemic, que ens vol súbdits.
