En ple procés de construcció de la República Catalana, cada debat, cada cruïlla, és una oportunitat fantàstica per a definir-la i incorporar-hi més i més gent. I Badalona no en pot restar al marge, si no tot el contrari: des de la nostra ciutat hem de contribuir a definir el model de país lliure i socialment just que anhelem. Ser-ne exemple.
Les últimes setmanes ha aflorit amb força un debat de ciutat que l’abril de 2015 es va pretendre tancar en fals, per la via estrictament institucional. Parlo de la possibilitat que se segueixin instal·lant noves -però velles conegudes- grans superfícies alimentàries. El lliure mercat, lamentablement, permet que s’implantin en sòl privat, sense tenir en compte estudis d’impacte negatiu sobre el model de comerç de proximitat, de mobilitat, d’impacte ambiental… en definitiva: sobre el model de ciutats que volem construir.
Tanmateix, el debat d’aquests dies gira al voltant d’una d’aquestes superfícies perquè, per fer-ho, el Ple municipal caldria que requalifiqués una part de terrenys de la Morera. Sense fer-ho, la instal·lació serà impossible. I aquí és on la marca, amb la col·laboració del govern (i la gran majoria del Ple) del mandat anterior, va facilitar una operació clàssica d’especulació urbanística, oferint un llaminer capital privat per rentar-se la cara construint un nou centre per una fundació badalonina que vetlla pel treball ocupacional i productiu del col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Una tasca imprescindible, un servei públic bàsic que cal reforçar i millorar moltíssim.
El model de ciutat, i de país, que defensem ha de posar al centre de la seva acció la qualitat de vida de les persones, i especialment la dels col·lectius més vulnerables, històricament menystinguts. Per a fer-ho, cal la sensibilització i implicació real del sector públic, per revertir la tendència a dependre d’inversió privada, que evidentement sempre mirar pels interessos propis, no pas pel col·lectiu i ni molt menys per incidir positivament en un model de ciutat més humà, cohesionat i integrat.
Depèn de tots i cadascun de nosaltres implicar-nos, des de tots els fronts (carrer i institució), per trobar una solució i evitar que una sortida lligada al capital privat perjudiqui béns naturals, socials i humans de tota la ciutat. Per fer-ho, ens cal arremangar-nos i entendre que tenim entre mans un assumpte de ciutat, del qual el desenllaç marcarà el compromís per a acabar amb polítiques caduques, essent valents i coherents en benefici de la majoria de les persones, amb els col·letius més desafavorits al capdavant, i de la recuperació del sòl per a ús públic.
