Gràcies, Fàtima. El teu pas valent d’aquesta setmana ens ha servit per tornar a obrir els ulls a qui creu viure en un món just, mirant a una altra banda quan les inquietuds socials afloren davant dels seus nassos. La teva denúncia pública per agressions verbals xenòfobes, racistes, masclistes i islamòfobes, rebudes sistemàticament durant un any i mig, obre l’oportunitat d’adonar-nos que la perseverança en la cerca de la justícia social i la llibertat no es pot aturar. Ens has posat de manifest que encara no hem pogut segar d’arrel tot l’odi sembrat en el passat immediat a casa nostra. El PP d’Albiol ens va portar en primícia a la nostra ciutat les formes en què l’extrema dreta ha anat guanyant terreny a Europa els últims anys. Eslògans racistes, criminalització de col·lectius minoritaris o discriminació explícita per raó del lloc d’origen, en són els exemples més clars. Eines que no fa tants anys la ultradretana Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada també utilitzava, potser d’una forma més evident. Tanmateix, en tots els posteriors comicis electorals a Catalunya des del 2010, el PP ha anat guanyant terreny a PxC perquè n’ha engolit el seu discurs, espectre ideològic i electorat d’una forma clara. La folgada bancada del PP al Ple de Badalona n’és un exemple evident. L’extrema dreta avança a Europa i també als Estats Units d’Amèrica (EUA), on recentment s’hi ha instal·lat de president un xenòfob i racista de primer ordre: Donald Trump. Aquest personatge ha afegit un nou element clau en la seva victòria: l’ús de les xarxes socials de forma estratègica per assolir objectius electorals. I ho ha fet incidint amb anuncis ideologitzats i segmentats per grups socials, i inoculant discursos en comunitats de Facebook molt concretes i massives. A Badalona, aquestes pràctiques del fenomen Trump a EUA i del lepenisme a França, entronquen directament amb l’albiolisme i el PP. La societat no es pot permetre menysprear aquestes estratègies. I la badalonina no n’és una excepció. És evident que els qui permeten la proliferació de comentaris d’extrema dreta i racistes en segons quins espais de la xarxa social Facebook legitimen i envalentonen els qui després cometen agressions com les que ha patit la Fàtima. Ella ha posat un altaveu a una xacra que és ben present en el nostre dia a dia, i que pateix molta gent per raó del lloc d’origen, color de la pell o orientació sexual. Relativitzar-ho, emprar el sensacionalisme, no denunciarho sense embuts al carrer i a les xarxes socials o girar-hi la cara al Ple -com ha fet tota l’oposició al Ple d’aquesta setmana- són actituds lamentables, reprovables i perilloses, que permeten que aquesta xacra avanci. Davant dels insults, la Fàtima ens deia en el seu discurs d’investidura, el juny de 2015, que “cal aixecar ben alt el cap”. I hi afegia que cal que ens arremanguem per un present just, concretant-ho amb “ (…) un procés constituent cap a una República Catalana lliure, sobirana, justa socialment, plena de pau, amor i convivència”. Badalona i el país mereixen que ens hi posem. De cara, amb determinació i sense por. Gràcies, Fàtima
