La setmana passada vam rebre la notícia d’una nova imputació a un cantant de rap per ferir la sensibilitat de la família reial espanyola, els Borbons. Es tracta d’en Josep Miquel Arenas, mallorquí de nom artístic Valtònyc, a qui la fiscalia li demana tres anys i vuit mesos de presó per “injúries greus a la corona espanyola i enaltiment del terrorisme”, i pagar una multa de 3.000€. Recentment dos altres cantants de rap han estat jutjats i acusats per “enaltiment del terrorisme” contra els Borbons: el lleidatà Pablo Hasel (2 anys) i el madrileny César ‘Strawberry’, cantant de Def con Dos (1 any). De moment cap dels tres ha entrat a presó perquè els seus processos judicials no s’han tancat encara. Tanmateix, contrasta d’una forma clara amb el tracte rebut per part del dependent poder judicial de l’Estat cap a la monarquia espanyola. Cas Nóos: sentència d’absolució per delictes fiscals a la infanta Cristina de Borbón i no entrada a presó d’Iñaki Urdangarín, cunyat de l’actual rei d’Espanya Delictes evidents de corrupció, basada en un entramat empresarial per desviar diners públics exercint tràfic d’influències. El rap, com d’altres gèneres musicals i artístics en general, utilitza figures com les metàfores i les hipèrboles per a elaborar la seva (necessària i imprescindible) crítica social i política. Però amb aquests tres casos s’ha tornat a demostrar que a l’Estat espanyol no hi ha ni llibertat d’expressió ni tampoc de creació artística. En canvi, és cada vegada més evident el desplegament orquestrat del terrorisme d’estat, amb diferents intensitats i formes segons convingui, contra tot tipus de mostres reivindicatives en clau cultural, social i política. El qüestionament del règim monàrquic espanyol, hereu directe del franquisme, és perseguit i condemnat una vegada darrere l’altra. Aquest contrast ens ha d’animar a seguir caminant decididament cap a la construcció de la República Catalana socialment justa. I des de Badalona hem de jugar un paper important en l’impuls i la concreció del procés constituent que la societat catalana del segle XXI necessita. Un procés constituent que ens faci partí- cips i responsables del nostre futur, lluny de la monarquia i d’aquesta presó anomenada Estat espanyol.
