Després de setmanes i mesos d’ofensives interessades que han pretès desenfocar l’interès d’allò que és realment important, ens encarem a la recta final cap a un acord polític que permeti accelerar la ruptura sense retorn d’aquest procés de desconnexió amb l’Estat espanyol.
Ningú va dir, i espero que ningú s’ho pensés, que el camí que ens ha de portar cap a la llibertat col·lectiva, l’alliberament nacional i social d’aquest país, fos ràpid i senzill. El debat i propostes polítiques són sempre necessaris per contraposar formes d’entesa entre gent i sensibilitats diferents que compartim objectius comuns. I ara és un d’aquells moments en què això pren més rellevància encara. Malgrat les mancances i deficiències, cal seguir-hi treballant.
Som en el camí d’afermar les bases d’una República Catalana independent que exerceixi la sobirania plena, sense ser súbdit de ningú. El poble català és l’únic subjecte polític que determina i determinarà el futur d’aquest país lliure.
Els cants de sirena que reclamen unes noves eleccions el mes de març estan interessats en obviar el caràcter plebiscitari i constituent de les eleccions del passat 27 de setembre. Són els mateixos que confien que de l’Estat espanyol opressor i demofòbic que patim en surtin propostes ensucrades que ens facin repensar la nostra relació. Però és que… i qui s’ho creu a hores d’ara?
Què en podem esperar del Regne d’Espanya? Res. Quines propostes de llibertat són creïbles que ens enviïn des d’allà? S’ha demostrat abastament que no n’hi ha cap. Les amenaces de suspensió d’autonomia en fer-se efectiu l’acord polític indiquen que anem pel camí correcte, el que més espanta i debilita el règim espanyol que patim.
La majoria independentista històrica al Parlament de Catalunya està emplaçada a seguir fent camí cap a l’entesa, batallant i garantint les mesures que permetin sumar-hi cada vegada més gent.
I aquí rau la força principal de l’acceleració de la ruptura: poder engegar el més aviat possible un procés constituent popular que posi les eines perquè tots i cadascun de nosaltres siguem partícips de la llibertat. I és ara el moment de posar en pràctica aquell lema que parlava de la independència per canviar-ho tot.
