Aquesta setmana ha fet dos anys de l’inici del govern d’esquerres i de progrés a Badalona. Aquell 13 de juny de 2015 l’alcaldessa Dolors Sabater, després d’un discurs contundent, clar i compromès amb la millora de les condicions de vida de tots i totes les badalonines, va oferir la vara d’alcaldessa a les entitats i veïnat de la ciutat, a peu de carrer. Una mostra del nou tarannà democratitzador del nou govern local. La mateixa tarda de la investidura, l’alcaldessa i la regidora Fàtima Taleb iniciaven la posada en valor de la participació i la governança amb el poble: el seu primer acte oficial va ser venir a la Mostra d’Entitats de Llefià i fer l’encesa inicial del 30è Correfoc de Llefià. Malgrat el canvi, en aquests primers dos anys de mandat hem viscut i patit les traves que alguns encara volen exercir des de lobbys de contrapoder instaurats a dins l’Ajuntament des de fa dècades. És el cas d’algunes intervencions de la Guàrdia Urbana que han posat en perill a la ciutadania per incompliment d’acords previs. Com al Correfoc del cap de setmana passat a Llefià, on van arribar tard i actuant malament. Aquestes actituds s’han de denunciar i combatre tant des de fora com des de dins de la pròpia institució. Aquests primers dos anys també han servit per començar a trencar el clientelisme a l’hora de fer propostes en les inversions de districte i de ciutat, posant en valor els processos participatius innovadors, inèdits i exemplars que ha engegat el nou govern. Aquesta gimnàstica participativa és imprescindible per democratitzar la vida, així com acostar-nos a les decisions polítiques perquè no es quedin exclusivament al Ple. Aquesta decisió política és costosa –perquè no s’havia practicat mai a la ciutat- i a vegades complexa d’explicar, però des del món associatiu l’hem de reivindicar i defensar. Com també haurem de donar tot el suport i facilitats al Govern des del carrer per a organitzar i que es desenvolupi sense cap problema el Referèndum sobre la independència el proper 1 d’octubre. A la ciutat hi ha mancances històriques d’equipaments i infraestructures que no es resolen en dos ni en quatre anys. Cal entomar el dèficit de necessitats presents i futures de forma participativa i col·legiada, carrer i institució, i donar-hi prioritat. Apostar per un bé comú que és propietat de tot el veïnat. Els mesos i anys que vénen també serà important que el Govern municipal prengui decisions valentes. Que l’aposta política de transformació i radicalitat democràtica superi els boicots i bloquejos d’alguns treballadors públics que, curiosament, van entrar a l’administració local per la porta del darrere i amb l’únic mèrit de tenir el carnet del partit de torn. Govern i societat som aquí per quedar-nos i transformar aquesta ciutat, per combatre el lepenisme del PP i l’Albiol, que malgrat no venir sovint als plens municipals, diu que es tornarà a presentar.
